Seixanta anys de parc
evolució · El Parc Nacional d'Aigüestortes va néixer el 21 d'octubre de 1955 amb prop de 10.000 hectàrees i ara ja en té 14.000 i rep prop de mig milió de visitants a l'any
El 21d'octubre de 1955 el govern de l'Estat espanyol va aprovar el decret que declarava parc nacional un territori de 9.851 hectàrees al Pirineu català, al voltant dels estanys de Sant Maurici i Aigüestortes, entre la Vall de Boí, la Vall Fosca i el Pallars Sobirà. “Diuen que Franco va venir a inaugurar el pantà de Cavallers, van obrir una carretera només perquè ell hi passés, i en veure aquell paisatge el va voler incloure a la xarxa de parcs nacionals”, explicava ahir Agustí Perot, un dels conductors dels tot terreny que porten els visitants cap a l'interior del parc, exalcalde i ara primer tinent d'alcalde d'Espot. Ells és un de la quinzena de taxistes que treballen per al parc des del cantó del Pallars, i de la mitja dotzena que ho fan durant tot l'any, hi hagi neu o tempesta. Els excursionistes –485.935 l'any passat– es concentren a l'estiu però el seu degoteig es manté al llarg de l'any. “Conduir amb neu no és problema; per a mi és pitjor anar per autopista o dins d'una ciutat”, explica mentre remunta el camí ple de
bonys cap a l'estany de Ratera, un dels llocs més visitats. Com els altres treballadors del parc, el porta a la sang. “Cada dia de l'any pujo a Aigüestortes”, explica mentre assenyala camins i racons que recomana als visitants.
Ahir, en la jornada prèvia del seixantè aniversari del parc, la tranquil·litat era absoluta a Espot. Un autocar ple de turistes israelians havia arribat al matí i els seus ocupants s'havien endinsat al parc sota el control dels guies. El 18% dels visitants són estrangers, segons les estadístiques de la casa d'informació del parc. Tenen itineraris i llocs per escollir. Seixanta anys després de la seva creació, el parc ja ocupa una àrea de 14.119 hectàrees, més una zona perifèrica, de protecció menor, de 26.733 hectàrees.
“Aquí ens vam fer novios, fa 38 anys, fent acampada a la falda dels Encantats”, expliquen en Gabriel i la Mercè. Han aprofitat que el dia és tranquil de visitants per fer un passeig fins a l'estany de Sant Maurici. “D'aleshores cap aquí ha canviat moltíssim, llavors s'hi podia fer nit, la gent arribava en cotxe fins a Sant Maurici, no hi havia itineraris
senyalitzats, fins i tot hi havia un bar, el Pepín, aquí mateix”, recorda aquesta parella de barcelonins que fa anys que viuen a la Vall Farrera.
Ara la normativa és molt estricta. No es pot recollir ni un bolet ni portar el gos deslligat, i les sancions poden ser exemplars. “Ara és preciós, ha canviat molt i està molt controlat”, diu el Ramon, que ahir hi va anar des de l'Ametlla de Mar amb la seva dona per fer un recorregut des d'Espot. “Jo ja hi havia estat però des de la part de la Vall de Boí, aquesta zona és fantàstica, també perquè en un moment ets als estanys i a davant dels Encantats”, explica la Trini, la seva dona.
El parc, de titularitat estatal però amb la gestió transferida a la Generalitat, és motiu de debat per la seva ampliació. El govern proposa unes 5.000 hectàrees més, però Espot i la Vall de Boí no ho veuen clar. “Si no hi posen més recursos, i ara ja en falten, com volen fer-se càrrec de més territori?”, es pregunta Josep Maria Sebastià, alcalde d'Espot. A més, Boí i Espot perdrien l'exclusiva de ser les portes d'entrada del parc. A Espot, de fet, ara s'està construint el sisè càmping del poble. “Som dos-cents habitants i pràcticament totes les famílies, directament o indirectament, depenen del parc.”