Urbanisme

Divuit projectes esquiven la moratòria turística de Colau

La suspensió de llicències afecta 35 establiments

Nou dels que tiren endavant ho fan per silenci administratiu

Els hotels de cinc estrelles al teatre Novedades i les velles seus de Banesto i Henkel tenen llum verd

El govern d'Ada Colau va dictar a principis de juliol la suspensió de llicències d'establiments turístics per un any prorrogable a un altre, però va deixar pendent una fotografia detallada del grau d'afectació de la mesura, que es desenfocava contínuament pels moviments fets des de llavors pels promotors hotelers per tractar d'evitar el bloqueig. Al govern li ha costat quatre mesos enquadrar-la, i no la va presentar fins ahir, quan va anunciar que són 35 els projectes afectats, i que n'hi ha 18 més que, tot i que inicialment formaven part del paquet dels que el govern considerava suspesos, finalment podran tirar endavant; nou per pura inoperància institucional, és a dir, per silenci administratiu, el mateix que ha permès l'aprovació urbanística de la macrobotiga de la firma H&M al passeig de Gràcia o l'ampliació de Heron City.

La tinenta d'alcalde Janet Sanz va atribuir l'esgotament del termini per respondre a la sol·licitud de llicència –de 60 o 90 dies, segons els casos– a l'executiu convergent de Xavier Trias, però ahir mateix la regidora de CiU Sònia Recasens ho negava i replicava que els terminis es van esgotar ja en el mandat actual. Sigui com sigui, entre els nou que queden exclosos de la suspensió per aquesta via hi ha els establiments de cinc estrelles previstos a l'antiga seu de Banesto a plaça Catalunya i el que el grup inversor Meridia farà a l'antiga seu de Henkel al carrer Còrsega.

Els altres nou que tiren endavant són projectes en què es disposa d'un certificat d'aprofitament urbanístic que permet demanar i obtenir el permís tot i la moratòria. De fet, sis d'ells ja l'havien sol·licitat també abans de l'entrada en vigor d'aquesta. És el mateix mecanisme que va fer servir Emin Capital, la promotora del futur hotel de la Torre Agbar. Aquest cas, però, no està comptabilitzat perquè Emin, que té de coll per fer-ho fins a final d'any, encara no ha formalitzat la petició de llicència. Entre aquests nou sí que es compta l'hotel també de cinc estrelles que la cadena Me, del grup Melià, vol fer a l'antic teatre Novedades, al carrer Casp.

A aquests cal sumar-hi 36 projectes que en cap cas s'ha dubtat que tiraven endavant perquè ja tenien llicència quan es va dictar la moratòria. En total, a Barcelona hi ha en marxa, en diversos graus de tramitació –des dels primers passos fins a l'última fase de les obres–, 54 establiments turístics, la immensa majoria hotels i hostals, que sumen unes 10.000 places. Els paralitzats, al seu torn, en sumen unes 3.800.

L'Ajuntament ja ha rebut 22 recursos administratius i també la notificació de 16 dels 26 recursos judicials que per la via contenciosa s'han presentat contra la mesura, que Sanz va insistir que està “jurídicament blindada”. També ahir, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va anunciar que la querella que l'organització ultradretana Manos Limpias va presentar contra l'alcaldessa, Ada Colau, pel mateix afer no ha estat admesa a tràmit.

L'Ajuntament preveu iniciar aquesta tardor el procés participatiu per fer el pla especial urbanístic d'allotjaments turístics (Peuat), poder-lo aprovar inicialment al març i de forma definitiva abans de l'estiu i així no haver de prorrogar la moratòria.

LA XIFRA

54
projectes
d'establiments turístics tiren endavant a Barcelona, 36 perquè ja tenien llicència abans de la moratòria.

Dubtes i paradoxes

L'oposició, excepte ERC i la CUP, va tornar a criticar ahir la forma i el fons de la suspensió de llicències, que el PP va advertir que, tenint en compte els recursos judicials presentats, encara no se sap quin cost tindrà per a l'Ajuntament. CiU, a més, va acusar el govern de Colau d'inflar les xifres. Segons l'edil Sònia Recasens, dels vuit projectes hotelers paralitzats a Ciutat Vella, també sense moratòria sis ho haurien tingut difícil per tirar endavant o, en tot cas, no haurien suposat un increment del nombre de places turístiques. I això perquè el pla d'usos de Ciutat Vella ja estableix criteris molt restrictius per a l'obertura de nous hotels, només permesa en carrers perimetrals o en finques amb qualificació B en el catàleg de patrimoni i en terrenys no qualificats d'equipaments, i sempre havent de justificar l'interès públic i mitjançant un pla especial que hauria d'aprovar el ple. A banda d'això, el pla d'usos no permet incrementar el nombre de places que hi ha al districte, només reciclar-les. Per exemple, convertint un hostal en hotel.

La llista de projectes aturats inclou tres albergs juvenils i dues residències d'estudiants, una de la UB i una altra de concessionada pel mateix ajuntament. Un exemple palmari, pel socialista Daniel Mòdol, dels problemes que ha generat la mesura.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia