La Segarra posa fi al model de tarifes irreals de l'aigua
El Consell aprova un nou sistema en què tots els municipis pagaran segons el que consumeixin
Trenca el greuge històric de Cervera i Guissona, però a altres municipis petits amb granges se'ls dispararà la factura
La batalla pel preu de l'aigua als municipis fa una dècada que es lliura a la Segarra. Aquest dimecres l'organisme autònom del Consell Comarcal Gestió d'Aigües de la Segarra va aprovar un nou sistema de tarifes que suposa igualar el preu per a tots els municipis en funció del consum, situant-se en els 0,70 cts/m³. A la pràctica, significarà que Cervera i Guissona vegin rebaixada considerablement la factura de l'aigua, mentre que en municipis petits amb consums elevats aquesta se'ls dispari.
Fins ara, un conveni de fa una dècada atorga la gestió i conducció de l'aigua del canal d'Urgell fins als municipis al Consell Comarcal. El tram fix que en paga cada ajuntament està calculat amb una dotació mitjana de 300 litres/habitant/dia. El consum, però, és força diferent: mentre que Cervera i Guissona en gasten uns 100 litres, altres arriben als 900 litres. El motiu rau en el consum de les granges, en què alguns ajuntaments han optat per equiparar el tram de tarifa fix amb els consumidors domèstics.
A més d'un estalvi considerable per als ramaders, el resultat d'aquest sistema era que Cervera i Guissona pagaven un preu molt per sobre del seu consum real (1,20 cèntims/m³), mentre que altres la pagaven a 0,40 cèntims/m³. Cervera i Guissona ja havien reclamat el canvi de sistema, però el govern del Consell Comarcal s'hi havia oposat. L'anterior president, Adrià Marquilles (CiU), era alhora alcalde d'uns dels municipis més beneficiats –i ara més perjudicats– per aquell model, Plans de Sió. L'enfrontament va arribar al punt que l'Ajuntament de Guissona el 2012 va deixar de pagar les factures al Consell. L'assumpte es va deixar per després de les eleccions municipals.
L'alcalde de Guissona i ara president del Consell Comarcal, Xavier Casoliva, assegura: “No volem perjudicar ningú, però el sistema anterior malgrat ser legal, no era just, perquè pagàvem per l'aigua que no consumíem. Ara tothom pagarà igual”. Respecte al deute guissonenc amb el Consell Comarcal i l'anunci de demanda judicial contra el Consell, Casoliva explica: “Primer hem anat a solucionar el sistema, de la resta ja en parlarem, perquè en el cas de Guissona aquest greuge queda arreglat.” Casoliva acusa el Consell perquè “revenia” la dotació sobrera municipal a la Corporació Alimentària Guissona en una “usurpació de competències municipals”.
El nou sistema preveu fixar un preu únic i calcula la dotació de reserva per a cada municipi en el consum dels darrers tres anys. En el cas de Cervera, pot suposar uns 100.000 euros d'estalvi a la Paeria. “Guissona i Cervera han estat víctimes d'insolidaritat, perquè durant anys altres municipis i granges no han pagat pel que consumien”, assegura l'alcalde, Ramon Royes. “El nou model fa justícia i mirarem que aquest estalvi reverteixi també en la factura del ciutadà.”
Aigua del Solsonès
Dos municipis segarrencs queden al marge del nou sistema. Torà ha aprovat el projecte d'abastament per connectar-se a la Mancomunitat d'Aigües del Solsonès. Descarta, així, fer-ho des del dipòsit de Guissona, sobredimensionat per haver d'abastir el nord de la comarca. Ara opta per connectar-se amb la comarca veïna, que li garanteix aigua també per a les masies sense necessitat de bombeig. Biosca forma part de la Mancomunitat des de fa un any, i ara ha reclamat al Consell de la Segarra que li retorni la titularitat del dipòsit local. Casoliva respon que “els ho regalem, i la competència d'abastament, també. I quan Torà ho sol·liciti, farem el mateix”.
LES FRASES
“Repercutirà en els consumidors”
L'actualització de tarifes suposa greus perjudicis per a les finances municipals de, sobretot, Sant Guim de Freixenet, Torrefeta i Florejacs i Plans de Sió. “Calculem un impacte alt, d'entre 45.000 i 50.000 euros, un 30% més de cost aproximadament”, explica el recent escollit alcalde de Sant Guim, Francesc Lluch. El municipi de 1.100 habitants té un pressupost anual d'1,1 milions. Tenia una dotació de 334 litres/habitant/any, però en consumia 488 litres. A més, l'aigua de fins a Sant Guim resulta cara, perquè cal bombar-la fins a 750 metres d'altitud, un cost assumit pel Consell Comarcal. “Som una comarca ramadera, i tots hem d'aprendre a estalviar aigua, perquè és escassa”, diu. L'Ajuntament encarregarà un estudi a l'empresa que gestiona l'aigua dins el municipi per mirar d'estalviar i diferenciar els trams per a les granges i els particulars. “Repercutirà en el consumidor, perquè per llei no podem sufragar el servei. A més, les granges són una activitat econòmica”, apunta.
Com a alternatives al nou model, Sant Guim no es pot plantejar barrejar-la amb la de pou, perquè aquesta té massa nitrats i excavar-ne de nous és força car. Però Lluch planteja estudiar connectar-se, en un futur, al Segarra-Garrigues.
