Bicicletada contra la planta de compostatge a l'Urgell
Salvem els Plans de Conill i les organitzacions que s'hi han adherit estudien l'estratègia per dur als tribunals europeus un projecte que té el vistiplau del govern català
Unes 150 persones van participar ahir en una bicicletada contra la planta de compostatge per al tractament de purins projectada a Ossó de Sió, convocada per la plataforma Salvem els Plans de Conill, protesta a la qual es van adherir SEO-Birdlife, Ipcena, i Fòrum l'Espitller.
La planta de compostatge està projectada en un extrem del municipi d'Ossó de Sió, a tres quilòmetres del poble de la Figuerosa i a un de Conill, ambdós del municipi de Tàrrega). L'empresari ramader que la promou pretén tractar-hi unes 13.000 tones de purins a l'any procedents de les seves granges i s'ha compromès a no portar-hi cap altre tipus de residu, com plàstics, llots de depuradora o restes de poda. Ara mateix als terrenys ja s'hi ha excavat una gran bassa i hi ha material d'obra acumulat. Actualment està en marxa la tramitació de la llicència ambiental després que l'Ajuntament d'Ossó de Sió n'hagi aprovat una proposta de resolució favorable. Fonts del consistori han assegurat que s'hi han vist obligats perquè, després de cinc anys, no podien continuar posant fre sense motiu a un projecte que té el vistiplau del govern català.
En la protesta es va llegir un manifest on es posa en relleu que la planta incompleix el pla de gestió i pla especial de protecció del medi natural i del paisatge dels espais naturals protegits de la plana de Lleida, està en zona ZEPA de conservació dels hàbitats naturals, és en sòl no urbanitzable on no s'admeten usos que impliquin una transformació o destinació de la naturalesa dels sòls i que el projecte “s'origina amb la lògica lucrativa de l'agroindústria organitzada en grans corporacions d'esquena a la població del territori, aconseguint informes de dubtosa solvència, amb la disfressa de l'interès públic”. La plataforma –que recorda que en aquests terrenys s'han executat obres sense llicència i sense que cap administració hagi actuat– i les organitzacions adherides presentaran al·legacions a la llicència ambiental i estudien l'estratègia jurídica per anar als tribunals europeus a denunciar l'incompliment de les directives comunitàries.
Miquel Rodríguez, un dels membres de la plataforma, va explicar que tenen el compromís de l'eurodiputat ecosocialista Ernest Urtasun de fer un prec al Parlament europeu sobre aquesta qüestió. Tot indica que si no intervenen les autoritats comunitàries serà difícil aturar la planta, ja que els opositors reconeixen que el promotor té tots els permisos perquè quan el projecte es va començar a tramitar la normativa vigent era més laxa. Jaume Moya, portaveu del Fòrum l'Espitllera, va dir per la seva banda que “les autoritzacions de la planta no recullen les directives europees i obren la porta trampa, que acabarà comportant que els tribunals europeus revoquin la llicència i el que s'hi hagi construït, a més d'indemnitzar la propietat arruïnant l'Ajuntament d'Ossó”.
“Es veu qui mana”
L'alcalde pedani de la Figuerosa, Xavier Mayora, va assegurar que el projecte “és un atemptat directe contra el territori i la gota que ha fet vessar el vas d'un model de ramaderia intensiva de granges, que supera el límit que pot suportar el territori. Només aporta benefici a la Corporació Alimentària Guissona i, poc, als ramaders vinculats. Perjudica els que aposten pel turisme rural –hi ha mitja dotzena establiments al voltant d'aquest espai– i mentre el pagesos tenen serioses restriccions perquè és zona ZEPA, altres poden construir-hi abocadors sense problemes”. En relació amb la decisió de l'Ajuntament de Tàrrega de no presentar més al·legacions a la planta –l'alcaldessa, Rosa Maria Perelló, explicava ahir a aquest diari que a curt termini no es pot fer res perquè s'ajusta a la normativa–, Mayora considera que “es demostra qui mana realment al territori. Els polítics, en lloc de defensar-nos, ens creen problemes”.
Els opositors tenen el suport dels grups municipals de la CUP, ERC i Sumem per Tàrrega.
La reconstrucció de Conill, en perill
A principis d'aquest any el propietari del poble naturista de Fonoll (Conca de Barberà), Emili Vives, va comprar el poble de Conill amb la idea de repetir el model i reconstruir-lo perquè esdevingui una residència per a artistes que busquen tranquil·litat. Els opositors a la planta tenen clar que, si prospera, tot podria anar-se'n en orris. El mateix Emili Vives va participar ahir a la protesta i va reconèixer que si la instal·lació es posa en marxa no té clar si podrà tirar endavant el seu projecte per culpa de les pudors i el trànsit. “És impossible poder crear res si fa una pudor que no es pot aguantar”, va assegurar.