Una trentena de municipis no tenen pla contra inundacions
És un protocol d'obligat compliment per millorar la coordinació entre cossos en els casos d'emergència per pluja
Protecció Civil recorda la importància d'aquests protocols i apel·la a la “responsabilitat” dels ajuntaments
Una trentena de municipis de la demarcació, entre les quals diverses capitals de comarca, no tenen elaborat el pla Inuncat obligatori per a poblacions amb risc alt d'inundació. Aquest nivell d'emergència el dictamina la direcció general de Protecció Civil a partir de l'anàlisi de variables com el risc de desbordament de les rieres i rius. Segons aquests resultats, aquest organisme, que depèn del Departament d'Interior, obliga certes poblacions a tenir redactat el protocol específic d'actuació en cas de pluges abundants com les que hi va haver a Agramunt fa unes setmanes.
Tot i així, a les zones de l'Alt Pirineu i Aran hi ha 18 municipis que no el tenen redactat, entre els quals Puigcerdà i Sort, una dada rellevant si es té en compte que es tracta d'un document bàsic per millorar la coordinació entre els cossos de seguretat en cas de situació d'emergència. A l'àmbit territorial de Lleida, fins a sis poblacions no tenen fet l'Inuncat: els Omells de na Gaia; Juneda; la Granadella; les Borges Blanques; Sant Martí de Riucorb; Vilanova de l'Aguda.
Una coresponsabilitat
Tot i que Protecció Civil consideri que un municipi ha de redactar obligatòriament un determinat pla, la decisió final depèn dels Ajuntaments ja que, “legalment”, no existeix cap llei que obligui els consistoris a redactar-lo, explica el director general de l'organisme, Joan Delort. “Tenen l'obligació de fer-lo. I si no el fan, apel·lem a la seva responsabilitat”, assegura el màxim responsable de Protecció Civil de Catalunya. “La decisió entra dins del camp de la coresponsabilitat. Nosaltres ens encarreguem de vetllar per establir la norma marc segons una anàlisi de riscos. I un alcalde o alcaldessa és la màxima autoritat del municipi. Cadascú ha de fer el paper que li toca”, hi afegeix Delort.
A tot Catalunya ha augmentat molt el grau d'implantació de plans d'emergència en els últims cinc anys: avui dia un 70,7% de les poblacions obligades a tenir el pla Inuncat el tenen redactat. Aquest percentatge ha augmentat substancialment els últims cinc anys, ja que el 2010 només la meitat dels municipis (51,3%) el tenia preparat. “És un augment molt important”, afirmen al Departament d'Interior.
Un element que ha contribuït a augmentar la posada en pràctica dels plans és la posada en funcionament, a principi d'aquest any, del document únic de Protecció Civil municipal (Duprocim), una eina que permet actualitzar en un sol text tots els riscos del municipi.
Aquest document té una carència de 48 mesos, però “en cap cas” no eximeix els consistoris d'ajornar la redacció dels plans obligatoris, alerten a Protecció Civil, que reclama que els Ajuntaments no escatimin esforços en un element tan sensible com la prevenció. “Tant si hi ha pla, com si no, els municipis han de tenir identificats els seus elements vulnerables abans de qualsevol emergència. Endreçar aquests riscos et permet després millorar la coordinació en cas de necessitat”, sentencia Joan Delort.
LA XIFRA
LA FRASE
La lluita contra el foc és la prioritat
Dels vuit grans plans de Protecció Civil que hi ha a Catalunya, el que té un grau més alt de compliment és l'Infocat –corresponent als incendis forestals–, que ara per ara ja tenen elaborat un 89,8% dels municipis que hi estan obligats. En els últims anys, però, el pla d'emergència que més ha crescut ha estat el Neucat. A principi del 2010 només un 38% de les poblacions catalanes el tenien redactat; cinc anys més tard, el percentatge s'ha enfilat al 72,3%. S'ha de recordar que el 8 de març del 2010 es va registrar una gran nevada a Catalunya que va col·lapsar el país. Molts ajuntaments van decidir redactar el protocol Neucat després d'aquella jornada caòtica.
Pel que fa a la resta de plans d'emergència, el que té un nivell de compliment més alt és el Procicat (80,3%). A l'altre cantó de la balança, el pla que desperta menys interès entre els municipis és el Transcat, el pla especial d'emergències per accidents en el transport de mercaderies perilloses per carretera i ferrocarril, un protocol que només tenen elaborat un 51,8% de les poblacions que l'haurien de tenir.
El cost de cada pla és variable segons si l'Ajuntament disposa de tècnic municipals de Protecció Civil –n'hi ha un centenar de tot Catalunya– o bé ha de contractar-ho com a servei extern. A més, les diputacions també han ofert ajudes als Consistoris per facilitar la implementació d'aquests protocols d'emergència.
