La cimera pel clima comença en un París en estat de setge

És l'esdeveniment diplomàtic més important celebrat a França des del 1948. Aleshores, els 56 membres de la incipient Organització de les Nacions Unides (ONU) es van citar a París per signar la Declaració Universal dels Drets Humans. Amb la cimera global sobre el clima (COP21) que comença avui a la capital francesa i que s'allargarà fins al dia 11 de desembre, les ambicions són igualment elevades, com demostra la presència de representants de 195 països. L'objectiu és pactar la reducció d'emissions contaminants per salvar el planeta, un cop comprovat que l'ús generalitzat d'energies fòssils genera un escalfament global i un canvi climàtic que amenaça la vida humana en el futur pròxim.

En un moment en què sembla que, per fi, la causa ecologista s'ha fet un lloc en l'agenda internacional, París 2015 ha de ser un punt d'inflexió que permeti avançar cap a l'abandonament dels combustibles fòssils. Mai els principals actors s'havien compromès fins a aquest punt amb la causa climàtica, molt particularment els Estats Units i la Xina, primers emissors mundials.

Els seus presidents, Barack Obama i Xi Jinping, sortiran avui en la fotografia dels 147 caps d'estat i de govern que donarà el tret de sortida oficial a la conferència. La imatge, però, no podrà ser al Palau de l'Elisi com pretenia el president francès, François Hollande. És només una mostra del que serà l'altre gran protagonista de la cimera, a banda del clima: la seguretat després dels atemptats del 13 de novembre. Catalunya també hi tindrà el seu paper, juntament amb una cinquantena de regions de tot el món que han mostrat la voluntat d'involucrar-se en la lluita contra el canvi climàtic.

L'envergadura de l'esdeveniment ha suposat
un repte sense precedents per a les autoritats franceses, traduït en el desplegament de prop de 1.000 policies, gendarmes i militars, 2.800 dels quals es trobaran a Le Bourget, localitat al nord de París on se celebrarà la conferència i on s'esperen 40.000 persones per dia, entre delegacions oficials, associacions ecologistes, periodistes i món empresarial. A la resta de França, la situació d'alerta és similar, amb 120.000 membres de les forces de seguretat desplegats i 8.000 dedicats exclusivament a reforçar les fronteres, tancades des del dia dels atemptats.

Les precaucions de les autoritats han arribat al punt de fer ús de l'estat d'emergència, activat després dels atemptats, per confinar 24 activistes ecologistes mentre duri la cimera i per suspendre tot tipus de manifestacions. La gran marxa pel clima que s'havia de celebrar ahir va tenir un final inesperat. Tot i que s'havia desconvocat i els parisencs van protestar deixant-hi 10.000 sabates, unes 3.000 persones hi van participar igualment. La policia la va dissoldre i les corredisses i els enfrontaments van acabar amb dos centenars de detinguts. Fins i tot Greenpeace s'ha desdit d'enviar els voluntaris que hi acostuma a enviar. Només hi convoca alguna acció simbòlica, però en cap cas massiva.

Les mesures ja van afectar ahir la vida quotidiana dels parisencs: des del migdia de diumenge i fins avui a mitjanit, alguns dels eixos viaris que condueixen a Le Bourget estan tancats, s'ha prohibit la circulació de camions, i el transport públic és gratuït. Tot i això, la prefectura ha recomanat no utilitzar-lo si no és imprescindible per evitar col·lapses, un consell que també ha estès a l'ús del cotxe. Davant la difícil equació d'anar a treballar sense poder-se desplaçar ni amb transport públic ni privat, la solució que el govern ha proposat als parisencs fa palès l'estat d'excepció en què viu la ciutat: qui pugui, millor que avui s'agafi festa.