Ultramort estrena centre cívic després de cinc anys d'obres
L'edifici, pagat en un 95% amb el pla d'obres, va estar aturat dos anys per falta de recursos
També serà un lloc de trobada
Centenars de persones van assistir, dimarts, a les activitats per celebrar la inauguració del centre cívic d'Ultramort, després de cinc anys d'obres endarrerides per la falta de recursos de la Generalitat. El 95% de la inversió en l'equipament, de 232.000 euros, depenia del Pla Únic d'Obres i Serveis (Puosc) en l'anualitat del 2011. Però les mesures d'austeritat per eixugar el dèficit van deixar els diners en l'aire i l'Ajuntament va suspendre els treballs perquè no podia assumir-los dins del pressupost municipal.
Amb la carcassa de formigó a mig fer, l'obra va quedar dos anys empantanegada fins que l'any passat es va començar a abordar la tercera fase, i ja aquest 2015 la quarta i definitiva, amb 67.000 euros que hi ha posat la Diputació, que va representar el seu vicepresident tercer, Fermí Santamaria.
L'alcaldessa, Maria Gràcia Serrats, destacava que l'equipament satisfarà la necessitat d'un espai polivalent per a activitats socials i culturals. Però també hi han instal·lat un servei de cafeteria amb l'objectiu que esdevingui un punt de trobada veïnal.
L'immoble està connectat pel darrere amb la plaça de la Constitució i l'edifici de l'ajuntament, i té accés directe a la part alta del poble per mitjà d'unes escales. L'edifici, de 360 metres quadrats, té dos volums diferenciats, destinats, sumant-hi la sala principal i la complementària, a tocar del vestíbul. L'espai interior és una nau diàfana que mira cap a la plana i que queda tancada per un mur posterior. Es tracta d'un espai contemporani, en què les formes i els materials evoquen els espais rurals, com ara malles rovellades i terres granats.
LA XIFRA
L'origen del topònim, al mural exterior
A la façana de tramuntana s'ha instal·lat un mural de ceràmica concebut i executat per l'artista Oriol Teixidor. Hi destaquen les paraules llatines Ultra murta, la hipòtesi que a l'Ajuntament reivindiquen per justificar un topònim que sovint sorprèn i genera bromes incòmodes. Ultra murta es traduiria com “més enllà de l'aigua estancada” que quan plou s'acumula a les envistes de Foixà, del qual depenia segles enrere.