Una àvia llega una fortuna a a la residència de Cassà
Una veïna de Cassà de la Selva deixa en morir un testament on llega tots els seus béns, valorats en uns 840.000 euros, a la residència geriàtrica Sant Josep
La residència geriàtrica Sant Josep de Cassà de la Selva és l'hereva universal de tots els béns, per un valor aproximat de 840.000 euros, d'una àvia que va morir-hi fa pocs mesos i que va decidir fa temps deixar-ho en testament. Va ser l'última voluntat perquè, tot i tenir parents llunyans, a la fi dels seus dies considerava que la residència era la seva família.
L'alcalde de Cassà, Martí Vallès, va explicar ahir que l'àvia, de la qual no va voler facilitar el nom, va morir ara fa gairebé un parell de mesos i va deixar en testament com a hereva universal de tots els seus béns la residència Sant Josep, un organisme autònom municipal.
“Ara fa unes setmanes es va fer la lectura del testament i es van seguir tots els passos i es va veure amb sorpresa que deixava tots els seus béns, que fonamentalment són diners i inversions en bancs, a la residència”, destaca l'alcalde. En aquest sentit, i pendent encara de veure com es gestiona amb els bancs el llegat, ja es pot afirmar, segons Vallès, que el total és d'uns 840.000 euros.
Diners finalistes
El testament deixa molt clar, però, que el patrimoni de l'àvia només es podrà fer servir per a inversions al mateix centre Sant Josep. De moment, i segons l'alcalde, ja s'ha aprovat en ple extraordinari una modificació de crèdit per començar a passar al pressupost del centre part dels diners que s'han deixat en herència, perquè d'altres encara s'han de valorar amb les entitats bancàries: “Una part eren diners però la resta caldrà treballar amb els bancs com es gestiona per poder incorporar-los al pressupost del geriàtric.”
L'alcalde explica que, tot i que les instal·lacions estan perfectament al dia, l'herència permetrà modernitzar-les: “Aquests diners no es faran servir per a la despesa corrent de cada dia sinó que es destinaran a inversions i es farà un pla per fer-les efectives”, segons Vallès. Tot i que encara s'ha de definir en què s'invertiran, l'alcalde diu que hi ha necessitats com posar llits elèctrics, perquè molts dels actuals funcionen manualment, o bé millorar les mesures contra incendis. També es valorarà fer una ampliació del centre.
La residència geriàtrica Sant Josep, que també ofereix el servei de centre de dia, residència assistida, està dirigida a persones majors de 65 anys de Cassà de la Selva, i per acord o conveni, també a les dels municipis de Campllong, Llambilles i Sant Andreu Salou.
Una tradició d'hospital que s'inicia al segle XVI
L'actual residència geriàtrica Sant Josep té els seus orígens en l'hospital de pobres de Jesucrist, que es va crear al segle XVI, si bé a la plaça Petita, segons explica l'arxivera municipal cassanenca, Dolors Grau. En aquell moment, i segons Grau, per a passants, pelegrins, malalts pobres i orfes. En el segle XVI si els que ingressaven a l'hospital eren “malalts bons”, és a dir, transeünts o pelegrins, s'hi podien estar un màxim de tres dies, i se'ls oferia llit, foc, llum i oli. Si, en canvi, eren “molt malalts” o “malalts pobres”, l'hospitalera o l'administrador anaven a captar almoina per la vila.
Durant el segle XVII es va traslladar de la plaça Petita al carrer del Raval, emplaçament que es va mantenir fins al segle XX. Durant la Guerra Civil va estar un temps a la rectoria i, posteriorment, es va traslladar al seu actual l'emplaçament, a la rambla Onze de Setembre. De fet, l'actual edifici havia estat les antigues escoles, que es van construir a finals dels anys vint del segle passat. L'any 1889 és quan arriben a Cassà per tenir cura de l'hospital les germanes de l'Institut de Religioses Sant Josep, de les quals pren el nom. Però no serà fins al 1962, amb la incorporació de places per a gent gran, quan es pot dir que aquest antic hospital de Cassà de la Selva començarà la seva reconversió en residència geriàtrica, segons explica l'arxivera, Dolors Grau. Actualment és un organisme autònom municipal que depèn de l'Ajuntament.
El gran precedent del milionari de Santa Coloma de Farners
J.T
Josep Riera i Gobau, veí de Santa Coloma de Farners, que va morir el 1997, va deixar una herència milionària, en aquest cas a la Generalitat, valorada en 42 milions d'euros. No va ser gens fàcil fer efectiu el testament i van ser necessaris cinc anys per localitzar la fortuna. A més, Riera va deixar una condició sorprenent: llegava la seva fortuna amb la condició que es destinés a l'aprenentatge de l'anglès dels joves de Santa Coloma, el seu municipi, i de la comarca de la Selva. El 2003 ja es van destinar els primers 360.000 euros per als nens del poble. Però en tot aquest temps, concretament des del 2006, la fundació ha repartit més de 2,5 milions d'euros a més de 700 becats. Aquest és, sens dubte, el gran exemple, ja sigui per la sorpresa que va representar descobrir que un home que els darrers anys havia viscut de manera molt austera, tenia una fortuna impensable.
Hi ha altres casos, com ara el cas d'una veïna de Sant Hilari Sacalm que, el 2009, va deixar en morir i després de residir un temps al centre geriàtric del municipi, 59.000 euros. La donació per a la residència de la gent gran va ser una sorpresa. Però no sempre són diners, aquest mateix mes s'ha sabut que una veïna de Sant Feliu de Pallerols va deixar la piscina, de nom La Ponderosa, en referència a la històrica sèrie de televisió Bonanza, al municipi, amb la condició que es mantingués com a equipament públic i que els beneficis que s'obtinguin vagin destinats al centre de serveis per a la gent gran.
Sense testament
Aquestes són persones que ho van deixar tot lligat, en el sentit que van optar per passar pel notari amb la intenció de fer testament. Però d'altres, amb fortunes també importants, si bé no de la magnitud de la de Riera, van morir sense fer testament, amb la qual cosa el seu llegat va passar a mans de la Generalitat, que, en aquest casos, ha de destinar aquests béns a establiments d'assistència social o institucions de cultura, preferentment els de la darrera residència habitual.
Un dels exemples més representatius a les nostres comarques és l'herència dels germans Anlló, a Sant Feliu de Guíxols. S'està davant d'un importantíssim patrimoni immoble format per vuit hotels de petites dimensions i un de més gran junt amb altres edificis, que va revertir a la Generalitat el 2005 quan l'últim dels seus propietaris, Francisco Anlló, va morir sense haver redactat testament i sense hereus directes. Tots junts, suposen una superfície d'11.342 m² i unes 750 places hoteleres de l'època. La Generalitat, des del 2006, i fruit d'intestats, ha distribuït més de 12 milions.