Els ferrocarrils del sud, els més precaris de Catalunya

Els retards en el servei de trens, la precarietat dels combois i l'estat d'algunes estacions ferroviàries del Camp de Tarragona són reivindicacions històriques del territori. Per aquest motiu la plataforma Promoció del Transport Públic (PTP), la Plataforma per la Defensa d'un Ferrocarril Públic i de Qualitat (PDF.Camp) i la Plataforma Trens Dignes a les Terres de l'Ebre es van concentrar ahir fora de l'estació de trens de Tarragona per denunciar que aquesta situació continua estancada, i que no hi ha cap intent de millorar-ne l'estat.

Segons van explicar ahir en un manifest, “cada dia, milers de ciutadans agafen els trens que surten des de Tortosa en direcció a Barcelona, passant per Móra la Nova,
Reus i Tarragona”, la qual cosa significa que, anualment, aproximadament sis-cents mil passatgers fan servir aquest trajecte. Segons les entitats, aquesta línia “és una de les més rendibles de la Península, i funciona amb trens obsolets”.

Un altre tema que indigna les associacions és la durada mitjana dels trajectes en comparació amb altres llocs de Catalunya. Per exemple, si es compara la situació amb l'àrea de Girona amb la introducció dels trens regionals d'alta velocitat, el trajecte des de la capital del Gironès fins a Barcelona completa els 94 quilòmetres de distància en tan sols 35 minuts. En canvi, els 88 quilòmetres que separen Tarragona de la Ciutat Comtal es fan en 60 o 80 minuts de mitjana. La diferència és notable i, segons les associacions denunciants, “la major part de les estacions es troben tancades sense cap mena de personal ni serveis”. A més, el manifest assegura: “No es compleixen les promeses de modernització que s'havien fet per a les estacions de Tarragona i Torredembarra.”

Carlos Montejano, portaveu de PDF.Camp, requereix: “Exigim una millora en infraestructures i en serveis ferroviaris dels territoris.” Montejano lamenta: “Des de l'últim cop que ens vam manifestar a Tarragona per demanar la millora del pas a nivell de la plaça dels Carros, no s'ha fet res més. Només projectes que s'han anat retardant amb el temps i són promeses incomplides.” PDF.Camp considera que tot rau en la manca d'inversions del Ministeri de Foment, i costos de gestió que corresponen a la Generalitat de Catalunya.

Ricard Riol, portaveu de la PTP, es lamenta que, “tenint una de les línies més rendibles del país, la situació sigui tan precària”. Segons Riol, les previsions de millora en el temps de durada dels viatges que es van fer als anys vuitanta no s'han complert, ans al contrari: “Hem anat enrere, perquè triguen molt més a arribar a la destinació. Diversos problemes d'infraestructura han agreujat la fiabilitat dels trens.” El portaveu assegura que la mobilització social és clau per revertir aquesta situació. Riol explica que a Girona les protestes van aconseguir trens nous i línies més ràpides.