Jordi Ferrer - lloret de mar
Josep Maria Molist i Codina (Tona, Osona, 1940), és el president de la Mesa Empresarial de Turisme de Lloret. Enginyer industrial, historiador i amb un màster en gestió gerencial, Molist presideix l'agència de viatges Evenia Travel Service, amb seu a Lloret, i la cadena familiar d'hotels Evenia, amb establiments a Lloret, Salou, Barcelona, el Pirineu aragonès, Roquetas de Mar (Almeria) i Panamà, entre altres llocs. Molist acaba de participar en el seminari d'urbanistes de Lloret.
La Mesa, la Generalitat i l'Ajuntament han organitzat aquest seminari d'arquitectes dins el pla de reorganització turística. Què hi pot aportar, el seminari?
Crec que és una peça bàsica del pla. En contra del que es pugui pensar, els empresaris vam proposar que es fes aquest seminari d'urbanistes perquè pensem que qualsevol canvi o desenvolupament que es pugui fer a Lloret primer ha de tenir l'opinió dels especialistes en aquest tema, no fos cas que ens emboliquéssim en temes que no fossin sostenibles. A més, sobretot a Lloret, que és una ciutat que té una forta interacció entre la part residencial, la gent, i el turisme. I en el grup que pilota aquest pla vam proposar de fer aquest seminari d'urbanistes.
Des del punt de vista hoteler, què ha de millorar, Lloret?
Crec que Lloret de Mar ha sofert molt la nova forma de distribució turística, amb la baixa dels operadors turístics [operador majorista de viatges], que eren els clients bàsic que teníem a Lloret, que teníem en la temporada més llarga. Amb la nova distribució per internet, s'ha escurçat la temporada. Això té alguns problemes: s'escurça el període de treball, disminueixen algunes rendibilitats d'alguns establiments... Hi ha menys gent al llarg de l'any. I ens hem donat compte que valia la pena promoure esdeveniments que es poguessin fer per allargar la temporada. I això pot representar que es necessitin instal·lacions complementàries, més espais, per fer aquest ventall d'activitats durant tot l'any. I per això és bo que els urbanistes ens hi aportin les seves experiències.
El canvi ha de ser necessàriament urbanístic. S'ha de notar en els edificis?
Penso que totes les ciutats, urbanísticament, han d'adaptar-se a la realitat del seu desenvolupament per millorar i per tenir més qualitat de vida. Segur que hi haurà actuacions sobre l'urbanisme de Lloret, ja sigui per fer coses noves o per fer-les de manera diferent o modernitzar-les. Segur que hi haurà actuacions que es notaran.
Fora d'incidents puntuals, Lloret ha superat l'etapa en què va ser famosa per un turisme d'excessos [de borratxera]?
Això, aquestes coses depenen molt del tipus de clientela que ve. Realment, hem fet molts esforços en plena temporada turística, com que hi ha aquesta concentració en temporada alta, a l'agost, de diluir fenòmens de masses. I estem molt contents dels últims tres o quatre anys. Però amb això no es pot tenir mai la total tranquil·litat. Hi estem amatents; la Taula de Turisme de Lloret se'n preocupa cada any, de les qüestions de seguretat, i es coordina amb les forces d'Interior.
El pla de reconversió de Lloret té un grup de treball. Cada quan es reuneix i quina feina ha fet?
Un cop al mes. Primer ja va començar fa temps, amb el pla estratègic 2010-2015. Com a conseqüència d'això, es va veure necessari crear un organisme de treball i s'ha fet aquest pla de reconversió, que ara la Generalitat ha assumit com a propi. Això facilita una cosa que sempre ha estat un problema: que cada Departament tenia la seva especialitat. Faltava una visió de conjunt, però s'ha aconseguit, i ara entrem en la fase d'execució, que és del 2016 al 2020.