La Baells és l'únic lloc de les conques internes on perviu el musclo zebrat
L'informe de l'ACA de l'any 2015 confirma la presència del mol·lusc només en aquest embassament
En total es van analitzar 16 masses d'aigua
La presència del musclo zebrat no s'ha estès més enllà de l'embassament de la Baells, a la conca interna del Llobregat. Així ho ha confirmat l'estudi que el 2015 l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) va fer a 16 masses d'aigua –entre embassaments, estanys i rescloses en rius– en dues èpoques, a la primavera i a la tardor, coincidint amb els teòrics pics reproductius. L'informe demostra que, des del 2011, aquesta espècie invasora es manté confinada a la presa del Berguedà i no ha arribat a altres conques internes. Tot i que a l'embassament del Gaià s'havien identificat larves el 2012, no se n'han tornat a detectar.
Coincidint amb una baixada del nivell de l'embassament de la Baells, es va poder observar una gran colonització de musclos adults. Se'n van veure als llocs on no toca directament el sol i també es va constatar que la presa està molt afectada, ja que fins i tot es van trobar musclos zebrats a la comporta de mig fons, a una profunditat de 73 metres. La mida d'alguns adults sobrepassa els tres centímetres, fet que indica que tenen més de tres anys i que haurien completat el seu cicle vital.
La primera vegada que es va trobar una població consolidada de musclo zebrat a Catalunya va ser el 2001, al tram baix del riu Ebre, a Flix i Riba-roja. Tres anys més tard es van detectar adults a Mequinensa i el 2006 aquesta espècie, que té una gran capacitat de dispersió i colonització, ja va arribar a la capçalera de l'Ebre. Fins al 2011, però, no es va trobar aquest musclo a les conques internes catalanes, en concret a l'embassament de la Baells.
En vista de l'augment d'espècies invasores, l'ACA du a terme un pla de prevenció i control d'aquest mol·lusc d'aigua dolça i des del 2007 s'estan fent controls periòdics als embassaments i estanys per detectar la presència de musclo zebrat a Catalunya. Tot i que l'àmbit d'estudi es concentra a la conca fluvial de Catalunya i l'embassament de Siurana (per l'estreta relació que té amb el de Riudecanyes), des del 2014 també s'ha mostrejat el tram baix del Llobregat, les basses de recàrrega de Sant Vicenç dels Horts i l'assut de Molins de Rei, per controlar l'expansió del musclo al Llobregat, més avall de la Baells i el Cairat.
Causa danys ecològics i econòmics
Originari del mar Caspi, el musclo zebrat (Dreissena polymorpha) es dispersa fàcilment amb l'activitat humana. Les principals vies per escampar-se són la navegació, els transvasaments d'aigua i la creació de canals. L'existència del musclo zebrat comporta importants danys ecològics i pèrdues econòmiques, ja que a causa de les colònies massives que crea fa malbé les infraestructures hidràuliques.
