El Parlament es pronuncia contra la MAT de Ponent
La CUP, JxSí i Ciutadans aproven instar el Ministeri d'Indústria a paralitzar les noves línies elèctriques d'alta tensió a Catalunya
El govern d'Aragó sí que es mostra partidari de completar el mapa d'interconnexions
El Parlament va aprovar dimarts instar el Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme a paralitzar la construcció de línies elèctriques de molt alta tensió (MAT). Es va aprovar amb els 94 vots de Junts pel Sí (JxSí), la CUP i Ciutadans; 11 abstencions de Catalunya Sí que es Pot (CSQP), i els 26 vots en contra del PSC i el PP. El rebuig a les noves línies de molt alta tensió formava part d'una moció presentada per la CUP sobre una nova cultura de l'aigua i del territori a Catalunya, en què també es va aprovar revisar el projecte de regadius del canal Segarra-Garrigues i de nous projectes hidràulics més al país i eliminar la possibilitat d'un transvasament entre conques.
El rebuig a les línies de molt alta tensió afecta sobretot la MAT que l'empresa pública Red Eléctrica de España (REE) pretén construir entre Penyalba, a Aragó, i Figuerola d'Orcau, al Pallars Jussà. L'anomenada MAT de Ponent pretén connectar els excedents de producció de la vall de l'Ebre amb la xarxa catalana a través d'un enllaç a Figuerola d'Orcau, al municipi d'Isona, on connectarà amb la línia de molt alta tensió existent que porta electricitat des de les centrals hidroelèctriques del Pirineu fins a Sentmenat i la regió metropolitana de Barcelona. Red Eléctrica ja ha adquirit els terrenys on vol construir la subestació transformadora on connectarà aquestes línies, i va presentar el 2011 als alcaldes del territori un projecte de traçat amb diverses alternatives que de moment ha quedat sobre la taula. Els municipis i consells comarcals afectats s'hi oposen: creuen que la línia és innecessària, se'n podria reaprofitar alguna de ja existent per fer la mateixa funció, i el traçat afecta dues àrees protegides i zones de reserva de fauna.
La diputada de la CUP de la demarcació de Lleida, l'aranesa Mireia Boya, ha explicat que ara aquest grup portarà el cas de la MAT de Ponent a la comissió d'Energia del Parlament perquè sigui tractat de forma concreta i l'oposició política a la seva realització sigui encara més forta. Les competències sobre les grans línies de distribució elèctrica són de l'Estat, però tot i això la moció insta ara el govern de la Generalitat a defensar davant del ministeri aquesta oposició a la realització de la MAT de Ponent, segons ha explicat Boya. Igualment, la diputada anticapitalista ha anunciat que la CUP treballarà també per enfortir una xarxa al territori en contra del projecte.
Aragó, amb les interconnexions
La MAT de Ponent també és aquests dies al Parlament d'Aragó. Dilluns les Corts d'Aragó van debatre en la comissió d'Economia el cas de la línia de torres elèctriques construïdes el 1999 però abandonades des de llavors i que ara REE vol reaprofitar en el projecte entre Penyalba i Isona. La intenció l'any 1999 era connectar amb la xarxa elèctrica de l'Estat francès pel Pirineu aragonès fins a la localitat occitana de Casarilh, però l'oposició ecologista francesa va fer que el govern de París abandonés el projecte. Des de llavors, les cigonyes nien en una fantasmal filera de torres sense cables que s'estén per les comarques aragoneses i de la Franja de Ponent fins a la localitat de Graus, a la Ribagorça. Durant el debat parlamentari a les Corts d'Aragó, i a proposta del grup de Podem, va comparèixer el director general d'Energia i Mines del govern d'Aragó, Alfonso Gómez, que va fer una defensa de la interconnexió de línies europees que recomana la Comissió Europea, i també de l'aprofitament de les torres ja construïdes per a la línia entre Penyalba i Isona. A Aragó, Podem, Chunta i IU defensen la retirada de les torres, mentre que el PP i C's volen que s'aprofitin.