Medi ambient

La plataforma de l'Ebre busca sumar aliats a Lleida

La PDE incentiva el naixement d'un moviment de defensa dels rius a Ponent i, mentrestant, només dos municipis lleidatans s'han adherit a les reclamacions en contra del pla de conca

La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) té una pàgina a internet en què recopila les mostres de suport que rep en la lluita pels cabals ecològics del tram final del riu. Amb el títol Municipis en defensa de l'Ebre, es visualitza un mapa de Catalunya amb més de 90 punts vermells. Corresponen als ajuntaments que han impulsat mocions a favor de la PDE i, per tant, en contra del pla de conca que ha aprovat el govern en funcions del Partit Popular. Hi ha una zona lliure de punts: les comarques de Ponent. La Diputació de Lleida va aprovar, divendres, una ambigua moció en què critica el pla de conca del PP però dona suport als regants. Mentrestant, dels gairebé cent ajuntaments que s'han solidaritzat amb la Plataforma en Defensa de l'Ebre, només dos són de la demarcació de Lleida. Es tracta d'Alfarràs i les Borges Blanques.

La PDE confia a estendre a Ponent el moviment de defensa del riu i, de fet, incentiva el naixement d'una plataforma pròpia de defensa del territori. Manolo Tomàs, un dels portaveus de la PDE, ha estat aquesta setmana a Lleida. Entén que les reticències de les comarques lleidatanes a l'hora d'adherir-se a la defensa dels cabals tenen una causa clara: “Lleida és un territori on encara hi ha molt de caciquisme. És difícil ser veu discordant.” Hi afegeix: “Els que som del Delta coneixem bé el poder de les comunitats de regants” i, a tall d'exemple, recorda que “la de Lleida és una situació calcada” a la que vivien “a les Terres de l'Ebre els anys vuitanta”: “Semblava impossible discrepar del que deia la junta de la comunitat de regants.” Tomàs lamenta que “els interessos dels grans terratinents tenen conseqüència en la vida econòmica dels pobles”, però avisa que “la gent no és babau i és només una qüestió de temps que es vegi quin és el veritable interès”. Sobre aquest punt, la PDE manté que rere les promeses que “més hectàrees de regadiu equivalen a més riquesa” s'amaga “benefici només per a uns quants”.

Tomàs explica que, en les visites a Lleida, busca deixar clar que “si no van alerta els passarà el mateix que a les Terres de l'Ebre”: “Van començar desviant-nos l'aigua cap a Tarragona i als de Lleida els la desviaran a Barcelona. El Segarra-Garrigues no té res a veure amb la pagesia tradicional; és evident que la seva única finalitat és dur l'aigua a Barcelona.”

Manolo Tomàs insisteix que no tracten “de buscar el suport de Lleida a les Terres de l'Ebre, sinó que la gent de Lleida es preocupi del seu futur”. Des de la PDE es posa de manifest que la defensa dels rius, i del Segre en particular, és cabdal per al territori. “Els rius són públics i es gestionen en mans privades –denuncia Tomàs–. Seria convenient que a Lleida sortís un moviment de defensa similar al que sí hi ha al Pirineu aragonès.”

L'alcalde de les Borges Blanques, Enric Mir, defensa la moció aprovada pel consistori en suport de la plataforma ebrenca. “Davant dels interessos dels regants, que són molt legítims, per nosaltres preval la preservació del medi natural.” Mir admet que la moció aprovada pel seu Ajuntament és poc habitual en la demarcació, però creu que els polítics es deuen “a l'honestedat i a l'ètica”. Apunta que “no haurien de prevaldre determinats interessos”: “Els representants polítics només hi som un temps determinant, els danys al medi ambient hi són per sempre.” A Alfarràs, l'altre municipi que via moció s'ha solidaritzat amb la PDE, l'alcalde Kleber Esteve diu que “no té sentit una guerra dels regants amb les Terres de l'Ebre. El que ens convé a tots és arribar a acords”.

Els representants polítics hi som un temps, els danys al medi ambient hi són per sempre
Enric Mir
alcalde les borges blanques

LA FRASE

Lleida és un territori on encara hi ha molt de caciquisme. És difícil ser veu discordant”
Manolo Tomàs
portaveu pde

Trencar l'“àmplia cultura de pacte”

La Federació de Comunitats de Regants de la Conca de l'Ebre (Ferebro) diu ser una associació “sense ànim de lucre i independent políticament” que treballa per la defensa dels interessos de les comunitats de regants d'Aragó, Catalunya, Navarra, La Rioja, Euskadi, Castella-Lleó, Castella-la Manxa, Cantàbria i València. César Trillo n'és el president i ha denunciat que les pretensions de les Terres de l'Ebre d'un major cabal ecològic són “desmesurades”. Trillo diu que l'afany de la PDE per exigir un cabal que no erosioni el tram final del riu i el Delta han portat novament “tensions territorials en el si de la conca”.

Segons el president de la Ferebro, la plataforma ebrenca actua amb voluntat de trencar l'“àmplia cultura de pacte en el si de la conca”, una entesa que ha permès l'estabilitat dels diferents territoris. Per contra, assegura, s'aposta per una “ruptura, que, a més, es planteja sense continguts ni alternatives”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.