Administracions

EUDALD VILASECA

ALCALDE D'AVINYÓ (ERC)

“Hem fet que els serveis funcionin”

“Ampliem el centre d'interpretació de Matiners amb una sala sobre la telegrafia òptica”

“Una de les empreses punteres en assecat de pernils, Pernils Bufalvent, s'instal·la al polígon industrial”

Amant de la història
Vilaseca és doctor en química i és un amant de la història local. L'any 2006, va entrar com a regidor a l'Ajuntament d'Avinyó. El 2007 va anar de cap de llista per Esquerra i va estar quatre anys a l'oposició. Ara, governa des del 2011. Considera important fer dos mandats per la continuïtat dels projectes que s'engeguen.
És el seu segon mandat com a alcalde. Li ha tocat governar en plena crisi. Com es fa?
Ens hem trobat amb un període de vaques flaques i això limita, però vam obtenir uns fons europeus que han compensat la retirada del Puosc, que eren 400.000 o 500.000 euros cada quatre anys. El nostre plantejament no ha estat fer grans obres, perquè en el període anterior ja s'havia construït bastant. Volíem que els serveis funcionessin i dinamitzar el poble i els equipaments que s'havien fet, com el local Catalunya, que quasi no es feia servir, o el pavelló. Hem apostat per invertir en la despesa corrent, tot i les limitacions. Hem millorat serveis. Per exemple, hem reestructurat els serveis socials. No hem pogut fer obres de 800.000 euros com en altres períodes, però sí que hem pogut fer, per exemple, el carrer comercial com a plataforma única.
Dinamitzar el poble, com?
Amb la crisi han tancat fàbriques i estem potenciant altres motors, com ara el turístic. Vam transformar la fira multisectorial, que havia perdut molt, en la Fira dels Matiners, que vam engegar el 2012. I no només la fira; també fem un sopar en què impliquem les dues empreses més importants del poble, el celler Abadal i l'escorxador del grup Roma, que fan el porc ral. Així promovem aquests productes que tenen molt renom. Arran de la fira, també hem fet un llibre de receptes de cuina del segle XIX i els restaurants, el dia de la fira, poden oferir menjar de l'època.
Rememora un combat a Avinyó.
Sí, i per explicar-ho també tenim l'espai Matiners, un centre d'interpretació petit que anem fent de mica en mica. Va obrir la fira passada. És a la planta baixa del centre cívic, on hem obert un accés nou, més agradable, perquè ens interessa que es pugui visitar i explicar el combat que hi va haver a Avinyó el 1848, arran de la guerra dels Matiners, i en què van participar entre mil i dues mil persones. Ara, fem una segona part amb una inversió de 5.000 euros. En una segona sala explicarem què és la telegrafia òptica amb una maqueta de la torre dels Soldats. I en un tercer espai, s'explicarà com era la Catalunya central en època dels matiners. Insistim en el nom perquè hi havia carlins, però també republicans.
La telegrafia òptica per la torre dels Soldats que es conserva, entenc...
Sí, un dels símbols del poble és la torre dels Soldats, de les poques que queden senceres a Catalunya, de la xarxa de comunicacions militars que es va fer durant la guerra dels Matiners. Es col·locaven uns telègrafs en punts alts. Aquí es va fer en una torre. L'hem consolidada perquè no s'ensorrés i volem fer-la visitable, amb una escala de cargol i una plataforma perquè serveixi de mirador.
L'objectiu és divulgar aquesta època del passat d'Avinyó?
És clar, el motiu de tot plegat és el combat, però a la fira i al centre ja parlem molt de com es vivia en aquella època a la Catalunya central, què va motivar la segona guerra carlina, que només va ser a Catalunya. Va ser una època en què hi havia molta crisi econòmica. Sempre dic que aquests eren els indignats del segle XIX, perquè l'Estat es modernitzava, es liberalitzaven moltes coses, arribaven les primeres fabriques i les primeres vagues, fusions de bancs...
I un cop estigui fet, potenciar-ho.
Sí, de cara que la gent vingui a veure-ho, ens volem relacionar amb altres municipis que tenen centres com el nostre, com ara Sant Feliu Sasserra, on hi ha un centre d'interpretació de les bruixes, Olost, amb el dels bandolers, a Alpens en tenen un d'un combat de la tercera carlina. Tots som pobles petits, però si ens ajuntem, els visitants poden fer una ruta.
Avinyó també està desenvolupant una zona industrial. Com està ara?
Hi ha una parcel·la que s'ha venut. S'hi instal·la una empresa important, Pernils Bufalvent, entre les primeres d'assecat de pernils de l'Estat espanyol. S'hi faran dos milions de pernils dels 40 milions que es fan a tot l'Estat. Costa d'aconseguir-ho, perquè molts empresaris creuen que queda lluny, però estem molt ben comunicats amb l'eix transversal. No serà com l'escorxador, que té uns 500 treballadors, però pot arribar al centenar.
Com està l'Ajuntament d'Avinyó econòmicament?
Està sanejat. Tenim un deute molt baix, d'un 10% de les despeses corrents, quan legalment es pot arribar al 75%. Tenim la pega que malgrat que puguem estalviar, no podem invertir tot el superàvit, l'hem de guardar. Els ajuntaments tenim un límit, que es va establir fa tres anys. L'Estat ho fa perquè tinguem liquiditat i paguem els proveïdors a temps. Paguem a vint dies i escaig. Però podria ser una cosa una mica mes flexible; ens aniria bé una mica de flexibilitat.
Quines inversions s'han previst per a aquest any?
És del pressupost de 2015, però és una obra important. Farem la xarxa de fibra òptica al nucli urbà. Fa uns 25 anys que ja hi ha una xarxa de cable coaxial de coure a través de què es dóna servei de televisió a unes 400 cases. Es va fer perquè no arribava prou bé el senyal. Però s'ha de renovar; ara, amb la TDT, el senyal és més bo, però, a més, hi ha algunes mancances i no arriba a tot el poble. Volem oferir una cosa més atractiva i també internet. Les empreses no tenen interès a donar servei a pobles petits. Per això, vam decidir fer el pas i muntar la xarxa fibra òptica nosaltres. Ara, s'està fent l'estesa al nucli urbà. Donarem el servei de televisió que ja donàvem, però qui es vulgui donar d'alta a internet, telefonia i televisió de pagament, ho podrà fer. La xarxa serà municipal i la podrà fer servir qualsevol operador. Aquest any, estarà en funcionament. És important no només per a les cases, sinó també per als polígons. Ens pot costar uns 180.000 euros.
I les d'aquest any?
Donem prioritat que els serveis funcionin i, en aquest moment, hem anat reduint la part d'inversions. Per això no tenim cap gran inversió. Les més grans són: 18.000 euros a l'escola, que la fem cada any; farem una nova pista de pàdel, també d'uns 18.000 euros; les rutes a peu per als escolars i un desfibril·lador.
Quines mancances importants queden per resoldre a Avinyó?
Una preocupació important és la urbanització dels carrers; n'hi ha alguns sense urbanitzar, de terra, i d'altres són molt vells. També hi ha un accés al poble des de Balsareny que és carrer de terra i s'hauria de mirar d'arreglar. Intentarem buscar ajuts per anar en aquest sentit. Pel que fa a equipaments, no tenim cap mancança grossa.
Quin paper han de tenir els ajuntaments en el procés català?
Han de ser la corretja de transmissió. Donar a conèixer els passos que fa la Generalitat al ciutadà i també el suport de la població al govern. La disponibilitat de l'Ajuntament a favor del procés és total i ja ens hi hem pronunciat moltes vegades. Farem el que calgui.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.