La despesa dels ajuntaments gironins cau un 28% en cinc anys
La despesa per habitant dels ajuntaments gironins passa d'una mitjana de 1.906,30 euros, el 2010, a només 1.371,37, l'any passat
Hi ha 26 municipis per sobre dels 2.000 euros i 22 que no arriben ni als 800
Que la crisi ha afectat greument les arques dels ajuntaments, que tenen molts menys diners per fer front a totes les competències de què s'han de fer càrrec, és una realitat evident del dia a dia, una davallada que els números corroboren. Segons les xifres recollides pel portal Gobierto, que creua les dades oficials del web del Ministeri d'Hisenda sobre els pressupostos municipals amb les de població de l'INE, la despesa per habitant dels ajuntaments gironins va ser, l'any passat, en global un 28,1% inferior a la de només cinc anys abans, el 2010, ja que s'ha passat de 1.906,30 euros de mitjana a només 1.371,37. Cal dir que la davallada va ser, sobretot, els tres primers anys, del 2011 al 2013 –amb caigudes anuals del 16,5%, el 10,1% i el 7,8%– però que el 2014 es va aconseguir trencar la tendència amb un lleuger augment del 3,9% i l'any passat es va tornar pels pèls a les xifres negatives, amb un mínim descens del 0,04%.
En global, el descens a la demarcació ha estat més pronunciat que en el conjunt de Catalunya, on la caiguda entre el 2010 (1860,10 euros de mitjana) i el 2015 (1404,71) ha estat del 24,5%. De fet, el 2010, la inversió per habitant dels ajuntaments gironins se situava un 2,5% per sobre de la mitjana del país i l'any passat s'estava, en canvi, un 2,4% per sota. Si ho comparem amb les altres tres demarcacions catalanes, només Barcelona, amb un 27,9% de caiguda entre el 2010 i el 2015, s'acosta sense arribar-hi al nivell de davallada de Girona. En canvi, el descens de la despesa per habitant aquests cinc anys ha estat molt menys fort en els ajuntaments lleidatans (-16,6%) i tarragonins (-23%). Tarragona continua sent, de molt, la demarcació catalana amb una despesa municipal més alta –en bona part gràcies als grans ingressos que aporten les indústries petroquímiques i nuclears de la zona i també el turisme– i l'any passat la mitjana tarragonina es va situar en 1.634,72 euros per habitant, més de 250 euros per sobre que la gironina. Per darrere continuen Barcelona (1.348,78) i Lleida (1.328,71).
Municipis rics i pobres
Si mirem les dades municipi a municipi, veiem que el nivell de despesa per habitant dels ajuntaments gironins és molt variat. Cal dir que hi ha 8 municipis de què no es disposa de dades (Corçà, Maçanet de Cabrenys, Madremanya, Masarac, Massanes, Meranges, Sant Andreu Salou i Sant Climent Sescebes). Pel que fa als 213 restants, hi ha 26 municipis rics que tenen una despesa per habitant per sobre dels 2.000 euros per habitant, 47 més que estan entre 1.500 i 2.000, 66 que estan entre 1.000 i 1.500, i 74 més que són els més pobres i estan per sota de 1.000. Entre aquests últims, n'hi ha 22 que no arriben ni a una inversió de 800 euros per habitant.
Concretament, el municipi gironí que, segons el rànquing de Gobierto, té una despesa per habitant més alta és Susqueda, amb (7.962,47) euros de la demarcació. Susqueda és un dels pobles més petits i té una important central hidroelèctrica. Després, sobresurt també la dada de Castell-Platja d'Aro, un municipi gran –de més de 10.000 habitants– i de marcat caire turístic, que té una inversió mitjana de 6.620,26 euros per habitant. Ja per sota dels 4.000 euros per habitant se situen diversos pobles petits: Bolvir (3.947,38 euros), Urús (3.892,05), Beuda (3.445,54), Espinelves (3.214,28) i Queralbs (3.148,47).
Al costat contrari, Gobierto assenyala Avinyonet de Puigventós com el municipi gironí amb menys inversió per habitant, amb només 540,76 euros, seguit de prop per Bordils, amb 573,59 euros. Sota els 700 euros també hi ha Canet d'Adri (633), Sant Joan de Mollet (643,13), Serinyà (672,57) i Cabanes (678,93).
Girona, Castelló, Castell-Platja d'Aro i Calonge, grans municipis on puja
L.AHi ha alguns municipis que ja han aconseguit remuntar i la seva despesa per habitant l'any passat es va situar per sobre de la del 2010. Aquest és el cas de la capital i població més gran de la demarcació, Girona, que va tenir el 2015 una inversió per habitant de 1.071,55 euros, un 5,7% més que la del 2010 (1.014,09). Els pitjors anys de Girona van ser el 2011 (993,31) i el 2012 (994,82), però després, el 2013, va començar a remuntar (1.012,77) i el 2014 ja va aconseguir millorar les xifres del 2010 (1.041,73).
Altres municipis grans que van tenir el 2015 una despesa per habitant superior a la del 2010 van ser Castell-Platja d'Aro, amb un espectacular augment del 86,3%, Castelló d'Empúries, amb un 11,4% de creixement, i Calonge, amb un augment del 6,4%.
Els altres 16 municipis de més de 10.000 habitants de la demarcació continuen amb xifres per sota de les del 2010. En alguns casos, com Lloret de Mar, hi ha una evolució ascendent des del 2011. Els grans ajuntaments gironins en què més ha caigut la despesa per habitant són la Bisbal (-33,5%), Ripoll(-30%) Santa Coloma de Farners (-25,7%), Cassà de la Selva (-24,3%) i Blanes (-19,2%).
A banda de Castell-Platja d'Aro, hi ha unes altres tres localitats grans per sobre dels 1.500 euros per habitant, totes de costa: l'Escala (1.807,68), Calonge (1.738,50) i Roses (1.726,45). En el costat contrari, sis se situen per sota dels 1.000: Olot (796,31), Salt (806,92), Santa Coloma (921,59), Ripoll (927,10), la Bisbal (969,85) i Banyoles (977,71).
