Aigües de Terrassa xifra en 60 milions fer públic el servei

Mina d'Aigües de Terrassa ja ha posat les seves pròpies xifres al que significaria per a l'Ajuntament el procés de municipalització de l'aigua que ara té la companyia en règim de concessió des del 1941 fins el desembre d'enguany. Segons va explicar el director general de la companyia, Josep Lluís Armenter, el rescat de la concessió costarà al consistori uns 60 milions d'euros, una xifra molt allunyada dels dos milions que calculava el comissionat del procés de la revisió del procés de l'aigua, Joan Gaya, a l'espera de l'informe definitiu que havia d'estar enllestit per Setmana Santa.

Tan Armenter com el president de Mina, Marià Galí, van explicar fa unes dies en un acte tancat al mitjans del Fòrum Cecot les diferents alternatives sobre el model de gestió de l'aigua que, al seu parer no passen per la municipalització, sinó per arribar a un acord amb el consistori per formular una nova concessió adaptada als nous temps o crear conjuntament una societat d'economia mixta que comportaran menys despesa al govern, ja que asseguren que no hauran d'indemnitzar l'empresa per tots aquell servei i infraestructura anterior al 1941 quan es va firmar per 75 anys el contracte d'execució d'obres i explotació del servei. És a a dir, cabals de la mina de 1842, els pous i la mina de Can Guitard i Can Parellada, a més dels serveis d'aigües que posteriorment va anar adquirint. Armenter va explicar a El Punt Avui que els estudis pericials encarregats per la companyia distingeixen dos conceptes del servei: els béns comuns a partir de 1941 i els concessionals, acceptant que la discrepància amb l'ajuntament és que “acceptin i entenguin que hi ha una titularitat privada d'una part del servei” fruit de la cessió el 1842 a perpetuïtat per part de l'Ajuntament dels drets de concessió per construir i explotar una mina per abastir d'aigua a la ciutat que s'acaben l'any 2060. Expliquen que Mina Pública d'Aigües de Terrassa es va constituir el 17 de març de 1842 per iniciativa de propietaris terrassencs arran de “les necessitats d'aigua de la industrialització i el creixement demogràfic” amb aportacions de comerciants i ciutadans perquè el consistori no tenia recursos.

En un comunicat, els responsables de la companyia, que té un 35,3% de capital social en mans d'Agbar, afegeixen que el 1934 el ministeri d'Obres Públiques (MOP) va atorgar una nova concessió d'aigües a l'Ajuntament per subministrar els cabals procedents de les aigües subàlvies del Llobregat en la confluència amb la riera de Magarola (Abrera), que es va paralitzar per la Guerra Civil. El desembre de 1941 el consistori de Terrassa va atorgar un contracte d'execució d'obres i explotació del servei fins el 2016.

Mina defensa que continuar amb el servei permetrà millorar el gust de l'aigua, mantenir el nivell d'inversions, implantar noves aplicacions. Dijous passat van presentar al tinent d'alcalde de Territori, Marc Armengol, nou sistema de telelectura que ja s'ha aplicat en proves al centre de Terrassa i a Can Parellada amb nous comptadors controlats a distància. Armenter creu que en les properes setmanes el consistori corregirà la valoració inicial que va fer del rescat del servei i que les postures s'aproximaran.