trànsit
El govern farà la C-32 a Lloret amb més mesures ambientals
El conseller Rull afirma que s'ha escoltat el territori, bàsicament els ajuntaments, i que per això s'estudiaran millores ambientals que pagarà la Generalitat
Les obres, previstes per ara al maig, s'iniciaran passat l'estiu
El conseller de Territori, Josep Rull, va esvair ahir a Girona qualsevol dubte sobre el futur del polèmic projecte de prolongació de la C-32 entre Blanes i Lloret: “Es farà i es farà bé, amb una bona integració ambiental.” Rull va explicar que s'ha volgut escoltar el territori, després de les consultes populars que es van fer a Blanes i Lloret –en què el no a la carretera va arrasar, però amb poca participació–, i que s'ha decidit, seguint la petició dels alcaldes, tirar endavant el projecte amb el traçat actual introduint-hi millores ambientals. Així, es redactarà un projecte ambiental complementari que reforci les mesures previstes d'integració paisatgística alhora que es reprendrà la tramitació del projecte amb la idea de començar les obres a l'estiu o com a molt tard després de l'estiu. Rull va deixar clar que, tot i que el projecte va a càrrec d'Abertis, les mesures ambientals complementàries que es puguin adoptar les pagarà la Generalitat. A més, també es crearà una comissió tècnica de seguiment i avaluació del projecte formada pel govern i els ajuntaments.
Rull va admetre que en els últims mesos han estat aturats –“No ens hem volgut precipitar, hem volgut ser molt curosos amb el procés participatiu”, va recalcar– i que ara es reprendrà la tramitació del projecte. Primer caldrà respondre a les al·legacions, pendents de fa mesos; després, licitar l'obra, i finalment executar-la. Els càlculs apunten cap a finals d'estiu. Això suposa un altre retard –en l'acord del desembre de l'exconseller Vila amb els alcaldes de la zona, es va fixar el maig com a data d'inici de les obres– en un projecte que ja es donava per “pràcticament enllestit” el 1996.
El conseller va deixar clar que el diàleg amb el territori ha estat bàsicament amb els quatre ajuntaments de la zona –Tordera, Blanes, Lloret i Tossa–, tot i que va dir que també s'havia parlat amb “agents del territori”. Va precisar, a més, que va ser l'alcalde de Blanes –l'únic municipi que va organitzar la consulta, ja que a Lloret el consistori se'n va desatendre i ho va organitzar la societat civil– qui va insistir en la necessitat d'estudiar més mesures ambientals.
Primera fase
De fet, les obres d'ampliació entre Blanes i Lloret seran la primera fase del projecte que el govern anomena “Ronda Costa Brava Sud”. Amb un pressupost de 71 milions, que assumirà Abertis tot i que el tram serà gratuït, els treballs permetran allargar l'autopista 6,5 km amb tres carrils (dos de pujada i un de baixada). La segona fase, que ha de donar continuïtat fins a la carretera de Tossa, ha d'anar a càrrec del pressupost del govern i de moment tot just s'ha posat a licitació la redacció del projecte. La previsió d'inici d'obres és el segon semestre del 2018.
LA FRASE
LA XIFRA
Pioners en la regeneració d'aigua
El conseller Rull va cloure ahir la jornada tècnica que es va fer al Port de la Selva sobre el sistema pioner que hi han impulsat l'Ajuntament de la població i el Consorci de la Costa Brava (CCB) de produir aigua a km 0 per tal de minimitzar els efectes de les sequeres. L'ACA dóna suport a la iniciativa, que consisteix a recarregar l'aqüífer de la riera de Rubiés amb aigua regenerada. Per aconseguir-ho, es transporta aigua depurada, que prèviament ha estat regenerada, a unes piscines des d'on es filtra a l'aqüífer per poder reutilitzar-la. La regeneració consisteix a sotmetre l'aigua depurada a un tractament que en restaura la qualitat fins a fer-la apta per ser utilitzada de nou. El principal motiu del projecte és l'aïllament hídric del Port de la Selva. La població només s'abasteix dels pous i de l'aigua que alimenta el seu aqüífer, ja que no està connectat a la xarxa de la Costa Brava nord del CCB.
Rull va destacar que “el projecte del Port de la Selva és un model de referència de cara al futur”, mentre que el president del CCB, Carles Pàramo, va considerar-lo “un pas endavant en l'excel·lència de l'abastament i el tractament de l'aigua”. L'alcalde, Josep M. Cervera, va agrair “l'esforç que fa tothom per portar aigua” a la localitat.