comunicacions
Les cabines, en perill d'extinció
A tota la demarcació de Girona només en queden 262 i en gairebé dos de cada tres municipis ja no n'hi ha cap
Les grans ciutats i les zones de costa, on se'n troben més
les cabines
Les cabines telefòniques s'estan convertint en una “espècie en perill d'extinció”. La proliferació dels telèfons mòbils en l'última dècada ha arraconat l'ús d'un recurs abans molt popular i necessari. Cada vegada n'hi ha menys: a tot l'Estat en queden poc més de 25.000, quan l'any 2000 se superaven les 100.000. Tot i que la normativa vigent que marca “el servei universal” teòricament estableix que hi ha d'haver un telèfon públic en cada població de 1.000 habitants, el cert és que, segons les dades de Cabitel –la filial de Telefónica encarregada del servei–, gairebé dos de cada tres municipis de la demarcació de Girona ja no en tenen.
I és que l'explotació de les cabines s'ha convertit en un suplici. No és un negoci rendible, sinó ben al contrari. Tot i que s'ha intentat incorporar-hi serveis com ara la recàrrega de les targetes dels mòbils de prepagament, l'ús que se'n fa és molt baix. A més, el manteniment és costós, ja que han d'afrontar reparacions freqüents a causa d'actes de vandalisme. Per tot plegat, el futur de les cabines podria tenir els dies comptats. La concessió estatal actual del servei a Cabitel acaba a finals d'any i no és clar què passarà (vegeu peça a l'altra pàgina).
Dades gironines
A les comarques gironines hi ha actualment menys de 300 cabines telefòniques. El web de Cabitel té un cercador complet, amb un mapa, per buscar les cabines més pròximes i n'inclou un total de 262 a la demarcació. Això vol dir que hi ha una cabina per cada 2.874 habitants.
Les cabines, a més, no estan distribuïdes per tot el territori, sinó que es concentren en les grans ciutats. Així, el 43,5% dels telèfons públics que queden a les comarques gironines es concentren en només vuit poblacions: Girona, Figueres, Blanes, Lloret de Mar, Palafrugell, Sant Feliu de Guíxols, Olot i Salt. En cadascuna d'aquestes vuit poblacions, hi ha 10 cabines o més. Lògicament, on n'hi ha més, amb diferència, és a la ciutat de Girona, on encara en queden 36. Una xifra que suposa el triple que a Figueres, segona ciutat de la demarcació i segon municipi amb més cabines, amb 13. Els telèfons públics, doncs, es concentren en les ciutats i en les zones de costa. Així, a més de les localitats ja esmentades, destaquen l'Escala i Castell-Platja d'Aro, amb 8 telèfons públics, i Roses i Palamós, amb 7.
Per contra, als municipis petits de l'interior les cabines estan desapareixent del tot. A les comarques gironines, segons Cabitel, hi ha 139 municipis on ja no hi ha telèfons públics. Aquesta dada suposa el 62,6% dels 222 municipis de la demarcació. A més, de les 83 poblacions on encara hi ha cabines, en 45, més de la meitat, només en queda una.
Per comarques, destaca el cas de l'Alt Empordà, on 52 dels 68 municipis de la comarca ja no tenen cap telèfon públic. Hi ha dues comarques petites, d'onze municipis cadascuna, on les cabines estan concentrades en només tres poblacions i, per tant, hi ha vuit municipis en cadascuna sense cap. Es tracta del Pla de l'Estany i la Cerdanya gironina.
De fet, a totes les comarques hi ha més pobles sense cabina que no pas amb cabina, amb només una excepció: la Selva, on 18 dels 25 pobles en tenen.
Cal destacar que, entre les 138 localitats que segons el web de Cabitel no tenen cap cabina, sobta especialment la presència de dues poblacions turístiques com Camprodon
i Setcases, i sobretot de dues localitats de costa, Colera i el Port de la Selva, que són ara mateix els dos únics municipis de tot el litoral gironí sense cap telèfon públic.
LES XIFRES
Els telèfons públics només tenen el futur garantit fins a finals d'any
L.A
El futur de les cabines telefòniques més enllà d'aquest any depèn del govern espanyol, que ha de prendre una decisió en els propers mesos. Es tracta d'un servei deficitari del qual ja ningú es volia fer càrrec cinc anys enrere i, per això, el Ministeri d'Indústria va haver d'emetre un decret el 2011 per obligar Telefónica (a través de la seva filial Cabitel) a ser l'operador que garantís una oferta de telèfons públics. La designació tenia un termini de quatre anys, del 2012 al 2016, i per tant venç a finals d'aquest any. Indústria encara no ha pres cap decisió, però de moment la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia (CNMC) ja li ha enviat un informe en què li aconsella que revisi la conveniència de mantenir les cabines dins de les obligacions del servei universal de telecomunicacions, cosa que a la pràctica suposa demanar-ne la retirada. Els mitjans econòmics indiquen que el més probable és que el govern estatal relaxi la norma d'instal·lació de cabines, menys en casos excepcionals com ara en municipis molt petits o de difícil accés. Tot plegat també dependrà, és clar, de quin govern surti de les eleccions del 26-J.
L'actual servei universal fixa que hi ha d'haver almenys un telèfon públic de pagament en cada població de 1.000 habitants o més, i un més per cada 3.000 habitants que tingui. Pel que fa als municipis de menys de 1.000 habitants, s'estipula que n'hi ha d'haver en aquells on estigui justificat “segons els criteris d'oferta mínima”.
Tot i que Cabitel és l'encarregada de la prestació del servei, el cost es reparteix entre els tres principals operadors (Telefónica, Vodafone i Orange). I
el cost s'està disparant. El 2012 el cost net de les cabines a l'Estat va ser d'uns 400.000 euros, i l'any següent ja era més del triple i superava els 1,2 milions.
L'exemple d'altres estats
L'informe que la CNMC va enviar al Ministeri d'Indústria era molt clar: cada cop hi ha menys cabines i cada cop s'usen menys. S'hi destacava que el 88% dels espanyols consultats en l'Eurobaròmetre del 2014 ja van contestar que mai les feien servir (un percentatge que està en la mitjana europea) i s'hi recordava que l'Estat francès va decidir fa poc excloure les cabines del servei universal, cosa que permetrà a Orange començar aviat a desinstal·lar-les. No és un cas únic. Molts altres països ho han fet i alguns com ara Estònia, la República Txeca i Finlàndia ja fa temps que les van retirar.
D'altra banda, l'informe de la CNMC també posa en dubte la continuïtat de la guia telefònica, que des de fa dos anys ja només s'envia si es demana.