El tren de Calders o l'absurd de la tartana

Saben aquells contes de Pere Calders que basculen entre la realitat exagerada a l'extrem i el surrealisme cínic? Un absurd que fa somriure a qui llegeix el relat, però que és d'imaginar que neguitejaria els seus protagonistes, si fossin reals. El marit que prepara un coet al jardí per anar-se'n a la Lluna, el dimarts que sempre es repeteix, el senyor respectable que de cop i volta es canvia el nom. Aquesta és la justa mesura per descriure la situació cataclísmica que els passatgers d'un comboi de Renfe –qui sinó?– van viure abans-d'ahir.

C-3, línia de tren que mena a Vic i Ripoll. Des de Montcada i Reixac, és d'una sola via, cosa que fa que la velocitat comercial de la línia sigui gairebé prehistòrica. Volts de les vuit del vespre a l'estació d'Arc de Triomf. El tren, que havia de passar a les 8.04 h, arriba amb el retard habitual –uns deu minuts– i s'està més estona del normal parat: el darrere d'un dels vagons fumeja. Finalment arrenca i arriba a l'estació següent, Sant Andreu Arenal. Allà segueix fumejant i l'aturada s'allarga uns 25 minuts. Evidentment, cap informació als passatgers, que només veuen el trafiqueig, amunt i avall, d'operaris vestits de groc. Com és costum a la xarxa de rodalies, quan s'informa, s'informa de l'obvietat: per un problema tècnic el tren està parat més estona del normal, diuen per megafonia. El tren es torna a posar en marxa, però dues estacions més enllà, a Montcada-Bifurcació, torna a aturar-se. Apareix de cop un operari vestit de groc i diu a tot el passatge, ben bé més d'un centenar de persones, que baixi i que agafi el tren que passarà per l'altra via, en direcció a Ripoll. Efectivament, passa el tren. Passa i no s'atura. Tot i haver-hi una munió de persones que s'hi acosten quan sembla que s'atura, després torna a accelerar i se'n va. Una burla de mal gust.

Aquí comença el deliri col·lectiu, l'empipada descomunal i la demanda d'explicacions a un interventor indefens, cert, però que només és capaç d'emetre explicacions esquifides. Per què no han fet parar aquest tren? Ningú li ha pogut donar l'ordre d'aturar-se, encara que fos un semidirecte? Ni una simple trucada de mòbil? Es dóna la paradoxa que aquest tren en direcció a Ripoll passava a les 8.22 h per Arc de Triomf, més tard que aquesta tartana esgavellada de tren on el passatge es troba ara atrapat. Hi ha renecs i algun conat, sortosament avortat, de tallar les vies. Han d'esperar encara el següent tren, que en principi parava a Granollers-Canovelles, però que allarguen fins a la Garriga. Debatut i comptat: gairebé dues hores per fer el trajecte de Barcelona a la Garriga. El sofert passatger que confiava arribar a tres quarts de nou del vespre a la Garriga, hi arriba una hora més tard, amb la mosca al nas i la sensació que li han pres el pèl. Calders és molt millor llegit que protagonitzat.