societat
patrimoni
Procés per posar els camins de ronda a la llista de la Unesco
La iniciativa dels Amics de la Unesco de Palafrugell, després d'anys de lluita pels senders, cristal·litza
La Diputació accepta liderar la preparació de la candidatura
Un comitè científic d'experts avalarà els punts d'interès de la candidatura
L'experiència de les diverses candidatures empreses a les comarques gironines per incloure el patrimoni dins de les llistes internacionals de la Unesco ha estat, fins ara, infructuosa. Diverses iniciatives, com ara, als anys 80 amb la ciutat de Girona i, més recentment, les ruïnes d'Empúries, la vessant mediterrània del Pirineu o el triangle dalinià, han quedat a mig camí, mentre que la candidatura per la portalada romànica del monestir de Ripoll hi continua treballant.
Paral·lelament, la feina prèvia perquè els camins de ronda de la Costa Brava siguin considerats Paisatge Cultural per part de l'ens de les Nacions Unides, engegada per l'Associació d'Amics de la Unesco de Palafrugell, ha agafat embranzida amb el suport dels municipis, la Cambra de Comerç de Girona i la més recent i potser decisiva implicació de la Diputació de Girona, per preparar la candidatura.
Fa un parell d'anys, el president de l'entitat palafrugellenca, Josep Granés, va començar a demanar als 22 consistoris del litoral gironí l'adhesió a la causa. Avui, explica, ja en són 19 i només resten pendents encara Torroella de Montgrí, Castelló d'Empúries i el Port de la Selva.
D'inici, la feina per valorar els camins de ronda va sorgir al 1995 i ha continuat amb la suma d'esforços per rescatar alguns trams de l'abandonament i les invasions per part de propietaris privats, que havien ignorat la normativa de Costes i l'obligació de garantir la servitud de pas. Granés enumera una llarga llista d'exemples, com ara el cas del camí d'accés a la cala Guillola, a Cadaqués; l'obertura del mirador del Putxet, entre la cala Cristus i la platja de Torretes de Calonge; o el mirador de Ses Ànimes d'Aigua Xelida, al nucli palafrugellenc de Tamariu.
També hi ha episodis més luctuosos, com ara la mort, l'any 2005, de la jove Neus Casellas, en caure des d'un penya-segat, a Aigua Xelida, en un tram amb el pas tallat per un propietari. La denúncia a la fiscalia es va arxivar al 2009 i el camí, lamenta Granés, “continua igual”.
Actiu paisatgístic i turístic
Però malgrat la discontinuïtat dels camins de ronda, ningú no dubta dels seus valors des de diversos vessants. Des de l'històric, en què l'escriptor Jordi Dalmau en recorda els orígens, com a senders per a la vigilància i la pugna entre “carrabiners i contrabandistes” que lluitaven per fer arribar tabac i altres productes del mar fins a terra, fins a l'empremta als textos de Josep Pla, que en destacava usos més hedonistes, com ara la simple passejada o un recurs perquè el públic de les xefles arribés a lloc.
La feina feta fins ara pels Amics de la Unesco de Palafrugell i entitats com ara Salvem el Crit, Salvem Castell i Salvem els Cars i els Amics de Tossa Club Unesco ja s'acosta als 6.300 documents a l'arxiu municipal de Palafrugell, com “granets de sorra en defensa del paisatge natural de la Costa Brava”.
Aquesta primavera, un dossier a la Revista de Girona, que edita la Diputació, recollia articles d'experts com per exemple la doctora i professora de geografia de la UdG Carolina Martí; el biòleg i ambientòleg Ponç Feliu; el jurista Josep Maria Aguirre o el catedràtic d'economia de la UAB Joan Cals. Tots ells, l'embrió d'un comitè científic que es crearà per bastir la candidatura, avalen l'interès econòmic i paisatgístic de preservar i donar continuïtat als camins de ronda per blindar, així, el que resta de litoral verge a la Costa Brava.
LES XIFRES
Victòries, tot i els entrebancs
Més de 130 quilòmetres de litoral donen per a molt i en els darrers vint anys l'inventari de camins de ronda practicables ha millorat, tot i que segurament no tan de pressa com el públic desitjaria. Granés rememora el tram guixolenc de la Volta de l'Ametller, des de la platja de Sant Pol fins a la petita cala Jonca, darrere el port; el que va de la cala del Pi, a Platja d'Aro, cap a Belladona i la Torre Valentina de Sant Antoni de Calonge –reobert del tot recentment després que la nevada de 2010 el deixés tallat en diversos punts–, el tram de la platja de Pals, tot respectant l'ecosistema dunar; o la molta feina que s'ha fet a l'Alt Empordà. A l'altre costat de la balança, en canvi, els Amics de la Unesco de Palafrugell creuen que al seu municipi “tot i tenir una costa de les més privilegiades”, caldria fer molt més. L'amenaça més recent, amb la construcció del polèmic xalet del Golfet, per ara acabarà amb uns quants metres més de sender pel litoral, pendents d'altres punts calents a la Selva: cala Morisca i cala Juncadella.