medi ambient
Agricultura no reconeix la singularitat al bosc segarrenc
Respon al Fòrum l'Espitllera, que alerta de la desaparició del bosc, que no aplicarà “clàusules d'excepcionalitat comarcal”
La conselleria reconeix un augment de les peticions de rompudes pel regadiu
La conselleria d'Agricultura ha respost negativament a la petició formal del Fòrum l'Espitllera per introduir “clàusules d'excepcionalitat” a la Segarra davant les autoritzacions de rompudes de bosc. L'entitat segarrenca alerta de la progressiva desaparició del bosc, a favor del conreu de cereals. A la Segarra, el bosc representa el 15% del territori, mentre que la mitjana catalana és el 40%. A banda i especialment al sud de la comarca, el percentatge de bosc és gairebé testimonial, i les unitats forestals tenen una superfície molt reduïda i discontínua, cosa que perjudica la biodiversitat. L'entitat argumenta que el pla general de Política Forestal de Catalunya persegueix una “gestió sostenible” i té en compte “la conservació d'hàbitats singulars i el manteniment i la millora de la funció protectora de la forest”. L'Espitllera adverteix, a més, que la Segarra és capçalera de nombrosos rius i els boscos protegeixen el sòl quan hi ha rovinades.
En resposta a L'Espitllera, la conselleria reconeix que “la transformació en regadiu d'una part de la comarca ha provocat una modificació important de la geometria de les finques ... i de les zones de forest confrontants”. A més, “la perspectiva de millora de rendibilitat de les zones agrícoles ha provocat un increment substancial de sol·licituds de rompuda”. És a dir, una transformació del paisatge que comporta la desaparició del bosc. La tendència es podria accelerar quan arribi l'aigua del canal Segarra-Garrigues.
Malgrat aquesta realitat, la conselleria assegura que no pot incloure “clàusules d'excepcionalitat comarcal en l'aplicació de la normativa vigent i és mitjançant la normativa local que és possible regular els canvis d'usos per rompudes de forma adaptada a les especificitats municipals o comarcals”. El tràmit administratiu per fer rompudes s'inicia als ajuntaments, i és l'administració forestal qui les pot aprovar o denegar basant-se en el que determini el planejament urbanístic local, mitjançant un informe previ del consistori o bé dels serveis tècnics comarcals. Agricultura afirma que “el DARP ha d'aplicar en l'àmbit de les seves competències una normativa general per a tot Catalunya i, en conseqüència, els criteris tècnics són únics per a tot el territori”.
Durant el tràmit administratiu per fer rompudes, que comporten la desaparició definitiva del bosc, Agricultura explica que en el criteri d'autorització “es té en compte la viabilitat econòmica de la transformació i es consideren criteris de conservació de sòls limitats bàsicament pels pendents” del terreny.
LA FRASE
LA XIFRA
Més protecció a comarques fràgils
La presidenta de L'Espitllera, Maria Garganté, considera que la política forestal “precisament hauria de tenir en compte la idiosincràsia de cada comarca”. Opina que “a més de posar tota la confiança en el bon criteri dels ajuntaments, ajudaria disposar de més protecció i regulació per a comarques fràgils”.
La resposta de la conselleria evidencia un “criteri còmode de gestió forestal, però no és raonable, perquè les característiques de cada territori són diferents”, a parer de Dani Espejo, portaveu de l'entitat. També remarca que alguns consistoris acaben donant permisos de rompudes per silenci administratiu. “Està molt bé que es reculli al POUM i a les normes subsidiàries municipals, però què passa si un ajuntament no té POUM o ganes o temps de respondre? Ens estan dient que els POUM regeixen la política forestal del país”, apunta Espejo. Després de la negativa d'Agricultura, l'entitat estudia si presentarà la reclamació a la conselleria de Territori: “La llei del paisatge protegeix elements singulars.” I el bosc segarrenc cada cop ho és més.
