medi ambient
Rècord de subministrament d'aigua a la Costa Brava
El mes passat va ser el juliol amb més distribució d'aigua en la història del Consorci de la Costa Brava
A l'estiu el Consorci proveeix una àrea de prop d'1 milió de persones
El mes passat, amb un subministrament global de 2.769.201 m³, va ser el juliol amb més subministrament d'aigua en la història de l'abastament del Consorci de la Costa Brava. Tot i la fita establerta, no és el rècord absolut, ja que aquests volums solen ser més importants al mes d'agost (vegeu el gràfic). Els motius que expliquen aquests augments són múltiples, tot i que és evident que l'estiu és una època de temporada alta per a aquest organisme que proveeix d'aigua potable vint-i-set municipis del litoral gironí i una zona que passa d'uns 250.000 residents anuals a cap a 1 milió de persones durant l'estiu.
Un altre element determinant influent en el consum d'aigua és la climatologia: un mes de juliol calorós és sinònim de més consum d'aigua per beure, dutxar-se, regar horts i jardins o, fins i tot, per omplir piscines.
Un preu a la baixa
Finalment, però, els volums proveïts per consorci també varien en funció del cost del metre cúbic d'aigua al mercat.
El Consorci Costa Brava, concebut com una mena de cooperativa majorista, porta aigua potable als municipis consorciats (distribució en alta), que a continuació s'encarreguen de distribuir-la als seus vilatans (distribució en baixa). La bona situació econòmica del consorci i l'actualització d'una tarifa única va permetre, fa dos anys, que es pogués reduir el preu d'aquesta aigua d'uns 0,48 euros per m³ als 0,32 euros actuals. Amb aquesta reducció, alguns municipis adherits que tenien altres fonts de proveïment (com poden ser els pous), han optat per augmentar el volum d'aigua que els serveix el consorci.
El litoral i el turisme
Creat el 1971, el Consorci Costa Brava depura les aigües brutes i proveeix d'aigua potable una zona que supera les comarques per adaptar-se a una realitat econòmica: el turisme de la Costa Brava i les seves necessitats en abastiment.
Per respondre a aquestes necessitats el Consorci ha establert tres fonts de proveïment: el pantà de Boadella per la Costa Brava nord, per una aigua que es potabilitza a la planta d'Empuriabrava (Cadaqués, Llançà, Roses, Empuriabrava, Mancomunitat de Pau, Palau-saverdera, Vilajuïga, Garriguella, Pedret i Marzà); l'aigua del Ter captada al Pasteral i potabilitzada a Montfullà per la zona centre (Llambilles, Mancomunitat de l'Onyar –Riudellots de la Selva i Campllong–, Cassà de la Selva, Caldes de Malavella, Vidreres, Llagostera, Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina d'Aro, Castell-Platja d'Aro, Calonge, Palamós i Mancomunitat de Palafrugell, Pals, Begur, Regencós i Torrent); i finalment, l'aigua de pous de la Tordera i de la dessalinitzadora de Blanes, que abasteix Lloret de Mar i Tossa de Mar.
Tots i els augments de metres cúbics subministrats, el consorci continua tenint excedents. En només un parell d'ocasions al llarg de la seva existència –anys d'excepcional sequera– es van haver d'aplicar restriccions més dràstiques per tal de garantir el proveïment dels municipis adherits.
LES XIFRES
“L'objectiu és proveir des de Portbou fins a Blanes”
Esteve Carrera
“Si la gent no ens coneix ni sap que existim, vol dir que funcionem i que ho fem bé”, diu Carles Pàramo, president delegat del Consorci Costa Brava. El servei funciona tan bé que un dels objectius de l'entitat és anar ampliant el servei d'abastament d'aigua a tots els municipis del litoral gironí, des de Portbou fins a Blanes, prestant servei a municipis com el Port de la Selva, Colera i Portbou (pel que fa a la Costa Brava nord), que encara no se'n beneficien. “És d'interès tant pels mateixos municipis, que ho demanen, com pel consorci”, diu el president. Un dels aspectes que ho justifica és tècnic: de la mateixa manera que en la distribució elèctrica sempre es busca que una xarxa estigui connectada de punta a punta, per poder garantir el subministrament en els dos sentits i a qualsevol punt de la xarxa en cas d'avaria, es justificaria un abastament d'aigua potable continu que connecti tot el litoral de la Costa Brava. Un altre aspecte que incita més municipis a connectar-se als serveis del consorci és que amb fonts de proveïment al pantà de Boadella, i a les aigües del Ter o a la dessalinitzadora de Blanes, els municipis s'estalvien de recórrer als aqüífers, cada vegada més afectats per la contaminació.
A banda de l'ampliació de l'abastament, una altra evolució que haurà d'afrontar el Consorci, segons Pàramo, és que l'entitat s'haurà d'anar transformant en un organisme que sigui plenament independent, per tenir més capacitat de gestió i d'inversió. Actualment el Consorci Costa Brava és una administració pública amb personalitat jurídica pròpia que està formada pels 27 ajuntaments del litoral a més de la Diputació de Girona.
Notícies de ...
- Begur
- Blanes
- Cadaqués
- Caldes de Malavella
- Calonge i Sant Antoni
- Campllong
- Cassà de la Selva
- Castell-Platja d'Aro
- Castelló d'Empúries
- Llagostera
- Llambilles
- Llançà
- Lloret de Mar
- Palafrugell
- Palamós
- Pals
- Pau
- Pedret i Marzà
- Regencós
- Riudellots de la Selva
- Roses
- Sant Feliu de Guíxols
- Santa Cristina d'Aro
- Tossa de Mar
- Vidreres
- Vilajuïga
