Medi ambient
Ni rastre de cargol poma
Un any després de l'eradicació de quatre exemplars adults i diverses postes, no han trobat senyals nous del mol·lusc invasor
La feina es mantindrà a la zona fins al 2019
-
Rovira i el president de l'ADV de l'arròs de Pals, Josep Pericay, amb un dels pòsters informatius E.A. -
br/>La parcel·la d'arrossar, ara dessecada i llaurada periòdicament, on es van trobar els cargols i les postes als arrossars de Pals, a prop del nucli baix-empordanès de Font-clara i amb el Montgrí al fons E.A.. -
Un cranc americà als regadius dels arrossars E.A.
L'aparició de tres exemplars adults de cargol poma i diverses postes d'ous en un arrossar del Baix Ter, el 12 d'agost de l'any passat, va fer saltar totes les alarmes entre el col·lectiu d'arrossaires de Pals. De seguida, van alertar els Agents Rurals i el Departament d'Agricultura de la Generalitat, i es va coordinar un protocol d'accions per posar setge a la irrupció, molt probablement intencionada, de la plaga invasora. Un cop pentinat el conjunt d'arrossars de la zona i les canalitzacions a cel obert de la xarxa de reg, van trobar un quart exemplar i algunes postes més, però sempre a la mateixa finca inicial, fet que va permetre acotar esforços i les mesures preventives dins d'un perímetre de tot just 13,65 hectàrees de superfície i 1.000 metres de canalitzacions.
Aquesta setmana, s'ha superat el primer aniversari de l'ensurt i, més enllà dels quatre cargols i un total de 27 postes d'ous neutralitzades, no ha aparegut cap més rastre de la presència del mol·lusc, que és molt voraç amb els conreus, es reprodueix amb una velocitat exponencial –una sola posta incontrolada pot donar lloc a centenars d'animals– i és resistent als tractaments –és difícil d'exterminar al 100% i els exemplars adults s'arriben a colgar sota terra, on romanen latents diversos mesos.
El president de l'Associació de Defensa Vegetal (ADV) de l'Arròs de Pals, Josep Pericay, destaca, amb una barreja d'optimisme i cautela, que “ara per ara, no hi ha cap indici que hi hagi cargols poma al Baix Ter, perquè, en cas contrari, s'haurien detectat; però no es pot abaixar la guàrdia”.
Després d'inspeccionar pam a pam l'arrossar afectat i les finques adjacents diverses setmanes, la comissió de seguiment constituïda ad hoc va decidir aplicar tractaments amb els plaguicides més efectius, com ara la cianamida càlcica i les saponines líquides, que es van ruixar de manera intensiva sobre l'arrossar amb l'ajuda d'un helicòpter. La parcel·la es va deixar assecar de manera natural, amb les entrades i sortides d'aigua taponades per impedir la propagació d'algun cargol o ou incontrolat, i al desembre es va fer la crema controlada de les 3 hectàrees de l'arrossar.
Guaret fins a l'any vinent
La parcel·la en qüestió s'ha sotmès a llaurades periòdiques a la màxima profunditat que permet la maquinària, amb l'objectiu d'eradicar algun hipotètic cargol enterrat. El mateix s'ha fet amb les circumdants, en un radi de 500 metres, totes en guaret –sense conreu– com a mínim fins a l'any vinent, explica el cap del servei de Sanitat Vegetal de la Generalitat, Jordi Giné. Els recs també es mantenen secs des d'aleshores i l'escassetat de pluges, en aquest cas, és un altre aliat, perquè els cargols només se solen desplaçar sobre terres molls. Giné ratifica que el mol·lusc sembla eradicat, però la feina continuarà fins que, segons la normativa comunitària, els arrossars del Baix Ter es puguin declarar lliures de l'espècie invasora el 2019, quatre anys després de la seva irrupció.
LES XIFRES
El cranc americà no dóna treva als regants
L'altra plaga al·lòctona que, en canvi, continua ben implantada arreu de la zona agrària del Baix Ter i la resta de l'Empordà és el cranc de riu americà, que es va començar a detectar als anys noranta i ha proliferat al llarg de tota la xarxa de regadius a cel obert. Pericay diu que també és un “problema seriós, perquè ocasiona moltes pèrdues d'aigua” a les canalitzacions, on tendeix a excavar llargues galeries en l'època de reproducció que fan que molts metres cúbics d'aigua, fins a un 30% segons les estimacions dels agricultors, es malbaratin sense poder-la destinar al reg.
Després d'alguns intents per combatre el cranc americà, fa temps que no s'hi fa “cap actuació directa”, lamenta el president de l'ADV, que recorda que hi ha tractaments químics que permeten combatre'n la proliferació de manera molt més simple que en el cas del cargol.
Pel que fa a les expectatives de la collita de la tardor, Pericay apuntava que encara és aviat per avançar resultats. L'arròs es troba, ara, en fase d'espigat, i la meteorologia, tot i el desavantatge de l'escassetat de pluja, està sent relativament favorable, amb calor intensa però no extrema.
Pòsters i díptics per contribuir a la detecció
L'ADV de l'arròs de Pals i el Departament d'Agricultura han editat un seguit de pòsters i fullets informatius que s'han distribuït arreu de la zona; l'acció principal d'una campanya divulgativa per sensibilitzar tant la població com els turistes que visiten la zona del problema que suposa l'expansió del cargol poma. Sobretot es fa èmfasi en les imatges de les postes, vistosos raïms d'ous de color rosa fluorescent que, en algun cas, per desconeixement, turistes del delta de l'Ebre s'han arribat a endur per decorar jardins privats sense ser conscients dels riscos ambientals.
Han repartit els fullets en establiments turístics, com ara equipaments públics, restaurants i càmpings, i ja han donat algun resultat, tot i que, afortunadament, es tractava d'una falsa alarma. Fa pocs dies, al Departament d'Agricultura van rebre una trucada alertant d'una hipotètica posta des de la Selva interior, però la tècnica de l'ADV, Laura Rovira, revela que, en realitat, es tractava d'una confusió amb els fruits vermellosos i similars d'una planta silvestre.
Els controls dels rurals continuen
La gran distància que separa els arrossars de l'Ebre, afectats per la plaga des de fa una dècada, i el Baix Ter va fer sospitar de seguida que l'arribada dels cargols va ser intencionada. Les investigacions dels agents rurals i els Mossos d'Esquadra, però, no han donat fruits fins ara, però es va decidir començar a fer controls periòdics entre els vehicles que transiten pels camins i pistes de la zona agrícola.
El director de Sanitat Vegetal del Departament d'Agricultura, Jordi Giné, explica que els controls entre els conductors que accedeixen a la zona d'arrossars continuen, i en alguns casos inclouen inspeccions de l'interior dels vehicles.
El cos d'Agents Rurals, alhora, col·labora en les prospeccions visuals preventives que encara es fan en el conjunt dels arrossars. Les mesures s'acorden en la comissió de seguiment, que es va reunir per darrer cop al juliol i es tornarà a convocar amb vista a finals d'any.
