Una xarxa de trens deficitària
La Renfe, un maldecap diari per als usuaris de la demarcació
Plataformes d'usuaris i treballadors denuncien la manca d'inversions en una xarxa antiga i saturada, farts de retards
Els viatgers pensen que la Generalitat hauria d'actuar d'ofici i sancionar la Renfe i l'Adif pel seu mal servei
El 7 de juny una avaria a Mont-roig del Camp va col·lapsar la circulació d'una part del corredor del mediterrani; l'electrificació de la línia R-16 (Barcelona-Ulldecona) va afectar la senyalització del conjunt de la via i va tornar a provocar un caos ferroviari, amb retards d'aproximadament 60 minuts que van durar diverses setmanes. Lluny de trobar una solució integral, que fins a l'octubre no sembla que arribi, i sumant aquestes incidències i demores a la llista, Reusdigital.cat s'ha endinsat en un viatge per les línies R-15 (Barcelona-Riba Roja d'Ebre) i l'R-16 per donar veu a usuaris, treballadors i plataformes que dia rere dia pateixen el col·lapse de dues de les línies menys fiables de Catalunya.
Deixant de banda l'avaria de Mont-roig, el servei ferroviari de la demarcació de Tarragona fa aigües per totes bandes. Segons dades oficials de la Renfe, la línia R-16 té un índex de puntualitat del 40%, seguit del 58% de l'R-15, i els retards crònics que acumulen aquestes línies afecten una mitjana de 279.000 usuaris mensuals (principalment de Reus, Tarragona, Salou i Torredembarra). “El més normal és que arribi amb una demora de 10 a 14 minuts”, assegura Carme, una jove universitària que estudia a Reus i que utilitza el servei de l'R-15 cinc dies a la setmana. La portaveu de la plataforma Trens Dignes de l'Ebre i el Priorat, Montse Castellà, afirma que a l'R-16 “l'excepció s'ha convertit en norma i anem sempre tard”. En el seu cas, per motius de feina un cop a la setmana ha de fer nit a Barcelona, ja que hi ha de ser a les 9 del matí i no hi ha cap tren que li asseguri aquesta condició. Tant l'R-15 com l'R-16 són línies que tenen molta saturació i disposen d'una senyalització molt antiga i uns trens que tenen entre 30 i 40 anys. “No pot ser que esperis el tren preocupat pel que passarà”, assegura el portaveu de la Plataforma de Transport Públic (PTP) del Camp de Tarragona, Daniel Pi, que hi afegeix que fa més de 10 anys que el servei de regionals perd usuaris. “Això no vol dir que la gent no viatgi sinó que els passatgers estan farts d'utilitzar un mitjà que no és fiable”, assegura.
El comitè d'empresa de l'Adif, per la seva part, lamenta manca de personal a totes les unitats de negoci de la demarcació de Tarragona. Durant l'estiu els treballadors han fet una vaga quinzenal amb aturades de quatre hores els divendres i a causa de la negativitat de l'empresa a fi i efecte de negociar, els empleats han decidit allargar-la fins al mes de novembre.
L'historial d'incompliment d'horaris és infinit i els usuaris no confien que el servei millori. Mentrestant, són les plataformes ciutadanes les que lluiten per tal de dignificar un servei que cada dia causa problemes als seus pobres i pacients usuaris.
“La Renfe, l'Adif i la Generalitat en són responsables”
La culpa del mal servei ferroviari de la demarcació de Tarragona té tres noms, segons els usuaris i els portaveus de les plataformes: l'Adif, la Renfe i la Generalitat, que comparteixen una responsabilitat en diferents graus. Per la PTP, el problema principal és el de l'Adif, que juntament amb el Ministeri de Foment només aposten per l'alta velocitat i s'obliden que la majoria d'usuaris utilitzen el tren diàriament per anar a treballar, estudiar o fer encàrrecs.
Un altre culpable n'és la Renfe. Les queixes que el col·lectiu transmet cap aquesta organització es basen en la falta d'informació i comportament deficient dels treballadors envers els passatgers: “Com a operadora, la Renfe té seriosos problemes de fiabilitat, comunicació i capacitat”, subratlla Daniel Pi. En la majoria de casos els usuaris asseguren que a les estacions ningú no els explica per què els trens arriben amb retard i que sovint tampoc els informen sobre la possibilitat de les “devolucions exprés”, amb què compensen els viatgers amb un altre bitllet si el comboi arriba amb més de setze minuts de retard a l'estació de destinació.
Finalment, la Generalitat també en té una part de responsabilitat,i tot i que no gaudeix de plenes competències pot fer un seguiment exhaustiu de les línies i imposar sancions en el cas que es continuïn incomplint els horaris de manera crònica. La PTP entén que negociar amb l'Adif i la Renfe és difícil, però considera que les competències són excuses. “Amb els autobusos tenen les mateixes competències i han plantat cara, demanem que utilitzin totes les seves capacitats per ajudar i trobar sortida al caos que patim”, denuncia Pi.
“El govern hauria de conèixer les necessitats del poble, actuar d'ofici i no esperar que sorgeixi una plataforma, s'enfadi i talli les vies per tirar endavant unes propostes que no són cap disbarat”, sentencia Castellà.