Objectiu: matar les acàcies

Van aparèixer fa uns dies determinats individus a la font del Ferro, a la vall de Sant Daniel, proveïts d'eines, i injectaren a les acàcies de tot l'indret un mortífer element químic, després d'haver practicat prèviament uns grans forats a la superfície dels arbres. En preguntar-los per què ho feien, contestaren que ells no en sabien res, que eren d'una empresa subcontractada... que els havien donat ordres de fer-ho, i que el resultat de l'operació seria la mort de les acàcies. Un escrit d'en Lluís Torner ja va avisar d'aquesta “operació” sense que, ara per ara, en tinguem cap resposta.

Hem tornat a visitar la font, i el diagnòstic s'ha complert: totes les acàcies que orejaven l'entorn i proporcionaven frescor i ombra en temps de la calor són mortes. Mentre les altres espècies mostren pletòriques la seva ufana després d'una primavera pròdiga en pluges, aquests arbres encara són dempeus, però cap bri de verd els corona. Són tristos espectres d'un passat esponerós.

Els mateixos obrers ja manifestaren que acabarien extirpant-les una vegada mortes i que, en el seu lloc, s'hi plantarien altres arbres d'una espècie diferent. Però ara arriba l'estiu, i aquell és un punt que convidava al descans i l'ombra, amb una fondalada fresca, freqüentat actualment per moltes persones que no gaudeixen d'una segona residència a on fugir de la calor. L'any 1980 l'Ajuntament hi va instal·lar unes barbacoes, i va arranjar la font, de la qual continua brollant aigua ferruginosa, extreta d'un pou de l'antiga fàbrica Saguer, avui clausurada. Però ara tot el conjunt es mostra decadent, polsós i brut, francament abandonat... Només hi faltava la mort de les acàcies!

Sembla que la iniciativa parteix dels Verds europeus, que proposaren l'eliminació de totes les plantes no autòctones, entre les quals les acàcies, i la Comissió Europea ha destinat fons econòmics abundants a aquesta finalitat. Hom pot pensar el cost que tindrà l'eliminació física d'aquesta planta, de la qual es coneixen no pas menys de 1.300 espècies diferents al món, i que necessiten créixer en un lloc fresc. Hem llegit que ja a l'antic Egipte era un arbre conegut i emprat, i els hebreus utilitzaren l'Acacia seyal com a única fusta per a la construcció del Tabernacle. Ara resulta que és un arbre maleït, perquè no es tracta d'una espècie autòctona.

Curiosament, no fa gaire temps que el mateix Ajuntament n'ha plantat al centre de la ciutat, i han crescut i fan bona ombra. A la rotonda dels Maristes se'n poden veure de fulla groga, i també de fulla rosada. Però si es compleixen els propòsits, perillen: els obrers de l'empresa subcontractada poden arribar-hi qualsevol dia amb els seus estris mortífers. I si vostè, amic lector, en té alguna al jardí... vagi amb compte... vigili!

Suposem que la Comissió Europea ha de tenir bones raons per haver ordenat aquest genocidi arboricida a gran escala. Però, com a mínim, podrien explicar-les, i intentar convèncer la població, abans de tirar pel dret i deixar-nos atònits contemplant el rostiment voluntari de les acàcies. Tant urgent era destinar fons per fer aquesta operació, en plena crisi econòmica mundial?