Álvaro Pombo: «No m'allibero bé del meu passat»
Als 70 anys, Álvaro Pombo s'embarca en una nova etapa literària, que arrenca amb la seva nova novel·la La previa muerte del lugarteniente Aloof (Anagrama). L'escriptor es troba, segons diu, en la seva «prevellesa», que considera altament «aventurera.» Precisament l'aventura és la base d'aquesta obra, que parteix de la següent cita de T.S. Eliot: «Els vells haurien de ser exploradors.» Explorador com a designació d'algú que investiga, que es desplaça, que teoritza, que descobreix. Charles Darwin i Claude Lévi-Strauss són els exemples que Pombo considera més encertats.
El protagonista de la novel·la és un ancià narratòleg que troba, per atzar, un parell de quaderns manuscrits en què un suposat tinent Aloof explica una de les seves aventures. El diàleg mantingut entre les narracions de tots dos és l'estructura bàsica de la novel·la, que segons l'autor és un «text popular amb què el lector gaudirà des de la primera fins la darrera pàgina.» A propòsit de la vellesa, Pombo recorda les morts recents de José Antonio Muñoz Rojas i Francisco Ayala. Rememora la perfecta lucidesa del segon, tot i els problemes d'articulació vocal que va tenir els últims anys. «Visc en un món oral: seria tràgic que em fallés el sistema fònic», reflexiona, anunciant que ha deixat de fumar per la mateixa raó.
L'obra és un «llibre de veus», una reflexió entorn de les aventures, i també una alliberament per a Pombo. Utilitza una segona cita d'Eliot: «L'ús de la memòria com a alliberació del futur i del passat.» L'autor, que es considera «memòria vivent», busca amb aquesta nova etapa alliberar-se de les «obsessions de tota la vida, com ara de la malvada presència de l'amor». Però també del que té endavant: «El futur gravita sobre nosaltres, per exemple desanimant-nos.» És conscient de la dificultat de la seva empresa: «No m'allibero bé del meu passat, sóc bastant obsessiu i compulsiu al respecte.» Pombo defineix el conjunt de temes que el persegueixen com a «deixalla biogràfica», i afirma, potser jocosament, que titularà una de les seves pròximes novel·les La central de Valdemingómez (nom d'un abocador madrileny). Ha avançat, tanmateix, el títol del proper llibre, en què continuarà l'interès per l'hivern de la vida: De los viejos y los cocodrilos. Es defineix ell mateix, i també el seu editor Jorge Herralde, entre els cocodrilians. El director d'Anagrama, per la seva part, considera la nova etapa de l'escriptor com a neopombiana: «És molt diferent al que ha fet abans, però segueix sent un dels millors narradors de la llengua castellana.»