“Vilaweb ensenya que el català és un gran negoci”

Existir i créixer. Pensa que, literalment, vam començar al menjador de casa... i veure tot el que hem aconseguit fins ara, per a nosaltres és un somni.

Doncs era una mica xula. No sabíem ningú on anàvem, semblava que internet es menjaria molt ràpid els diaris en paper, cosa que ara comença a ser veritat, però aleshores no ho era. Anàvem una mica de xulos, però segurament era necessari perquè la societat ens fes confiança.

Va ser l'inici més clar de la consolidació. Vam fer un canvi molt radical quan la gent ens deia “sou una empresa punt com”, una d'aquelles frases que ara ja no diu ningú. Però nosaltres ja afirmàvem “som un diari!” i ens apartàvem de la tecnologia per concentrar-nos en el periodisme. Un moment de molta maduresa.

Un moment de molta il·lusió perquè les coses que havíem parlat en aquella època comencen a passar. El paper d'internet, amb el web i les xarxes socials, és cada vegada més central en el procés informatiu. I ara, és com si haguéssim arribat a l'inici de la cursa, ben preparats.

Hi ha una cosa que no sé si la gent l'entén. Ens diuen, “vau ser els pioners”. Això no ho podem negar. “Vau ser els visionaris”, home!, això ja no és veritat. Un visionari, a l'any 95, sabria què passaria i jo no ho sabia. Ni jo ni l'Assumpció [la seva dona i creadora de Vilaweb].

Sóc molt feliç, reconec que visc bé, però a mi no m'interessa tenir una avioneta privada. No li veig la gràcia. En canvi, m'interessa molt un projecte periodístic de país que puguem ajudar a tirar endavant. Sóc molt més feliç en això.

Sí, cert, però nosaltres sempre hem estat molt prudents.

Home! És que si no, has de tancar... [Riu] És perquè estem en un canvi de cicle.

No. És una imatge que no m'agrada perquè si veus la imatge gràfica és de patiment, i no ha estat així, tot i que hem treballat moltíssim.

No m'ho he plantejat mai. Crec que no hi ha mercat en castellà, sempre ho he dit. Han sortit molts projectes semblant al nostre en castellà, però tots han fracassat. Tu pots competir en català perquè hi ha una comunitat humana molt i molt cohesionada als Països Catalans.

Una de les coses que Vilaweb ensenya és que el català és un gran negoci.

Sí, queda gent com el mateix Alfons Cornella. El dia de la festa del quinzè aniversari vam reunir un grapat de pioners d'aquella època. Tot i que és cert que un projecte com Vilaweb, en el món periodístic, no existeix. Som molt únics.

Que ha quedat molt bon ambient entre tots i això és fantàstic. Una de les característiques que diferencia internet d'altres escenaris és que, en general, la gent té molt bon rollo i es respecte. És molt sa.

Més ràpid. El problema no és que va ràpid sinó que s'accelera.

Sóc un periodista que ha hagut de fer una empresa per treballar com ell voldria que algú l'hagués contractat per fer-ho.