Recordant Carles Sureda Gomis

Avui he vist el traspàs d’en Car­les Sureda Gomis. La notícia m’ha trans­por­tat al lloc on vaig néixer. Pot­ser molta gent pel nom no l’ha reco­ne­gut, però us puc dir que era el fill gran dels onze que van tenir el reco­ne­gut metge Car­les Sureda i Cos­tas i la seva esposa, la senyora Antònia Gomis i Llam­bias. La seva espe­ci­a­li­tat era der­ma­to­lo­gia i malal­ties venèries i vivien al pis del damunt de la Granja Mora, on l’any 1962 nosal­tres obrírem els nos­tres salons després que els foto­gra­vats Girona pas­ses­sin al dar­rere.

Quan els nos­tres pares varen obrir, ocu­pa­ven el pis de davant a dar­rere. La mare recor­dava sem­pre els ger­mans asse­guts a terra del balcó amb les cames pen­jant, dis­tracció que feien mol­tes mai­na­des d’aque­lla època, tots ros­sos i amb els ulls blaus, un espec­ta­cle de ten­dresa. Ells varen mar­xar de viure allà l’any 1946 i ana­ren a viure a la torre de l’avi Martí, on ara hi ha l’Hotel Con­dal, i a la can­to­nada, dos dels ger­mans, en Joan i en Martí, fa anys hi varen posar un dels bars de moda de Girona, el Jumar, on després hi va haver el Banc d’Europa.

La saga dels ger­mans Sureda ha dei­xat pet­jada al llarg de la nos­tra ciu­tat. En Joan va for­mar part del grup d’hava­ne­res Terra Endins. Tenien dues noies bes­so­nes, un dels nois, un estanc a Sant Narcís, d’altres tre­ba­llant a diver­sos esta­ments cone­guts de la nos­tra ciu­tat.

Ja sé que sols que­den set ger­mans, però he cre­gut oportú fer aquest recor­da­tori del gran d’aquesta nis­saga espar­gida a la nos­tra ciu­tat que tot i que vivia a Llançà era gironí.

Avui, a les onze del matí, li diran adéu a la Funerària Vicens de Figue­res, on ben segur molta gent anirà per estar al cos­tat dels ger­mans Sureda Gomis, una família esti­mada.

Des­cansi en pau.