El pla del Barça «salva» de l'enderroc 78 habitatges del barri de Sant Ramon
L'Ajuntament retira l'afectació a la majoria de veïns del carrer del Pintor Tapiró, amenaçats pel pla general metropolità
El ple del districte de les Corts va aprovar fa pocs dies per unanimitat l'informe favorable a la modificació del pla general metropolità (MPGM) en l'àmbit format pels carrers del Cardenal Reig, del Pintor Tapiró, de Danubi i de la travessera de les Corts. Aquesta era una antiga reivindicació del centenar llarg d'afectats per unes previsions urbanístiques que es van establir el 1976, però que sempre s'havien anat ajornant. Curiosament, el pla del Barça, al qual s'oposen bona part dels residents al barri de Sant Ramon, ha servit per resoldre una situació que impedia als seus conciutadans vendre i, fins i tot, fer millores amb perspectives de futur a les seves cases. D'entre les condicions que el president del grup de CiU, Xavier Trias, va posar a Jordi Hereu per sumar amb el PSC la majoria necessària per tirar endavant la reordenació de les instal·lacions del FCB hi ha havia la revisió de la condemna a desaparèixer que planava sobre 78 habitatges situats a la vorera Llobregat de Pintor Tapiró i a un tram de Cardenal Reig. Els nacionalistes van assumir aquesta petició a instàncies de la Coordinadora d'Associacions de Veïns de les Corts i dels mateixos afectats, en les reunions prèvies que van mantenir per sondejar-los sobre el propòsit de convertir en residencial l'illa del Miniestadi. Tot i que la plataforma veïnal manté la seva activa oposició a la construcció de 1.625 pisos a una part dels terrenys del Barça, Hereu ha complert la paraula donada a Trias i, en paral·lel a l'aprovació inicial del gran projecte blaugrana, el consistori també ha donat tràmit a la MPGM d'aquests carrers adjacents al complex del FCB. La revisió de les previsions inicials ha estat exhaustiva. Si es preveia l'enderroc de 78 habitatges, ara s'ha passat a només 4 edificis que hauran d'anar a parar a terra. Tampoc s'alçaran nous blocs que substitueixin les velles cases –la majoria de planta baixa i pis, construïdes entre el 1915 i el 1950– que aprofitin una edificabilitat permesa a la zona, que arriba a la desena de plantes.
El document de la MPGM, en fase d'exposició pública, ha eliminat les pretensions immobiliàries i s'ha concentrat en els objectius de redefinir la xarxa viària per establir un sistema de circulació preferent per als vianants, d'incrementar el sòl destinat a espai públic i zones verdes i d'aconseguir, amb l'expropiació de l'antiga fàbrica tèxtil Amadeu Carné –un conjunt de naus decorades amb elements noucentistes que formen part del patrimoni arquitectònic de Barcelona i que ocupen una superfície de 1.929 metres quadrats–, disposar d'un futur gran equipament per a la ciutat en una zona que pot experimentar una gran transformació en els anys vinents. El pla urbanístic ha estat valorat, en el preceptiu informe de viabilitat econòmica i financera, en 24,2 milions d'euros i es preveu que s'executi en un termini de 12 anys.
Els primers passos, un cop la MPGM obtingui l'aprovació definitiva, s'adreçaran a resoldre les expropiacions. La regidora de les Corts, Montserrat Sánchez, ha explicat que les quatre famílies que no podran evitar perdre les seves cases seran reallotjades en un edifici de protecció oficial de dues plantes que es construirà al mateix carrer del Pintor Tapiró. Els afectats ara viuen en un passatge sense sortida, que acabarà esdevenint un petit passeig per a vianants que portarà a un gran interior d'illa on es construirà un parc annex a la fàbrica, a la qual es reserva un destí comunitari que encara s'ha de concretar. També s'obrirà un segon vial amb la mateixa destinació des del carrer del Cardenal Reig, on s'haurà d'enderrocar un immoble. Les afectacions, a més, impliquen diverses societats comercials amb establiments a Pintor Tapiró. La més gran és una empresa dedicada a la instal·lació d'aparells d'aire condicionat, que haurà d'abandonar la seva seu per cedir l'espai que ocupa a un tercer carrer d'accés a la futura zona d'equipaments.
Els arquitectes censuren la requalificació del Miniestadi
Els arquitectes i urbanistes de Barcelona no saben veure, segons diuen ells mateixos, els avantatges que tant l'alcalde, Jordi Hereu, com el president del grup de CiU, Xavier Trias, asseguren que obtindran el districte de les Corts i el conjunt de la ciutat amb l'MPGM de reordenació dels terrenys del FCB. En el decurs d'un debat obert que es va fer divendres al vespre al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, al qual van assistir unes setanta persones, només es van pronunciar a favor de la requalificació de la parcel·la del Miniestadi per construir-hi 1.625 habitatges el director tècnic del sector d'Urbanisme del consistori barceloní, Ricard Fayos, i l'arquitecte de l'Ajuntament de Montcada i Reixac, Enric Martínez. Aquest últim va reconèixer que el seu municipi serà el gran beneficiat de l'obligada reposició de les 7,06 hectàrees de sòl d'equipaments esportius que desapareixeran de Barcelona. La resta de professionals que es van pronunciar ho van fer per censurar el conveni que Hereu va signar el 28 de juliol del 2009 amb el president blaugrana, Joan Laporta, i que ha donat pas al projecte urbanístic, aprovat en tràmit inicial amb els vots dels regidors del PSC i de CiU. Fins i tot Enric Serra, redactor per encàrrec de l'Ajuntament del pla director del Portal del Coneixement, va manifestar que l'MPGM en curs és fruit de «l'oportunitat política i tàctica», i que s'ha evitat una anàlisi en profunditat de les necessitats del sector de ponent de la capital catalana que hauria permès, segons la seva opinió, restituir el sòl privat d'equipaments que es perd a les Corts més a prop de l'àmbit d'actuació. L'arquitecte Sebastià Jornet va denunciar que, aplicant la nova llei d'urbanisme de Catalunya, la cessió de sòl per a equipaments comunitaris que hauria de fer el Barça és de 26.000 m², en lloc dels 11.200 m² que recull l'acord. El seu homòleg Lluís Brau va acusar l'Ajuntament d'haver «cedit a la pressió d'un grup privat», mentre que l'urbanista Agàpit Borràs, que assessora la Coordinadora d'Associacions de Veïns de les Corts, contrària que s'alci un petit nou barri a l'illa del Miniestadi, va reclamar que s'aturi una operació «feta a pedaços i decantada a favor dels interessos del Barça». La directiva del FCB va ser representada per l'urbanista i assessor de Laporta, Ramon Roger, que també va tirar una galleda d'aigua freda sobre el projecte per la seva dubtosa viabilitat econòmica. «No hi ha cap empresa privada que pugui afrontar uns resultats com aquests. Aquesta transformació urbana té enormes dificultats i confiem entre tots poder tirar endavant», va afirmar Roger.