Montepio Girona, vuitanta-dos anys de sanitat privada a l'abast de tothom
La mútua gironina té 18.000 afiliats distribuïts per les comarques gironines i disposa del centre mèdic Giromedic
Les mútues continuen sent un complement necessari a la sanitat pública, i el Montepio no n'és cap excepció i ha esdevingut una institució fonamental en el teixit sanitari de les comarques gironines.
Com gairebé totes les mútues, fins a principi dels anys vuitanta es nodrien bàsicament de treballadors autònoms pel fet que tenien un accés molt limitat a la sanitat pública. Els avantatges d'un tracte més còmode, de més proximitat i amb menys cues va deixar el seu pòsit fins al punt d'esdevenir tradició i, avui en dia, el perfil del mutualista és molt més ampli i variat. Ho demostra el fet que a la demarcació de Girona el Montepio compta amb 18.000 afiliats.
A diferència d'altres mútues, el Montepio es va crear amb caràcter de previsió social i, per tant, no hi ha repartiment de beneficis i, quan n'hi ha, reverteixen directament en benefici d'ampliar i millorar els serveis de què disposen. Tampoc no reben cap ajut institucional la qual cosa els permet fer prevaler l'estatus d'entitat privada.
Actualment el gros del personal mèdic hi té dedicació exclusiva. En el seu centre, Giromèdic, hi treballen cinc metges especialistes en medicina familiar, social i esportiva. Quan cal derivar pacients a algun especialista, mantenen concerts amb professionals que acostumen a compaginar aquest servei privat amb la sanitat pública, ja sigui des dels consultoris de Giromèdic, o en les seves consultes privades.
Pel que fa a la hospitalització, mantenen concerts amb tots els hospitals privats de les comarques gironines i amb alguns dels més importants, també privats, de Barcelona.
De tots els casos que tracten, només un deu per cent requereixen utilitzar les infraestructures de la sanitat pública. Es tracta, segons explica el director mèdic, Xavier Ureta, de casos generalment associats al càncer. Pel que fa al perfil dels usuaris, actualment hi ha un gran component de tradició familiar, generacions que han mantingut la fidelitat a través dels darrers 84 anys. El fet de no ser cap entitat amb afany de lucre també els permet tirar endavant les seves iniciatives socials. Un bon exemple n'és la política que segueixen amb els mutualistes de més edat. Per raons òbvies, les necessitats sanitàries creixen i s'encareixen enormement a mesura que els usuaris tenen més edat. És, doncs, usual en totes les mútues que a partir de certes edats també s'encareixin les quotes. Al Montepio, però, apliquen beneficis i descomptes en proporció als anys que fa que el pacient està afiliat a la mútua, a partir de 15 anys de cotització mensual.
La tradició mutualista a Catalunya
El Montepio forma part de l'impuls important que va donar la societat civil a principi del segle XX a Catalunya a través de tot tipus d'associacions, nascudes perquè els ciutadans i ciutadanes s'atorguessin a ells mateixos el que els governs no els oferien. En les classes mitjanes i treballadores van florir per tot el territori ateneus, cercles socials i mútues. Pel que fa al model mutualista, si ens allunyem en el temps, ens hauríem de remetre a les confraries i gremis artesanals de l'edat mitjana, després a les germandats i montepíos dels segles XVIII i XIX, fins al model actual, creat a principi del segle XX. No és en va que siguin serveis anomenats de protecció social. Efectivament, són precisament mecanismes d'autoprotecció del poble amb relació a la precarietat o a la falta de protecció que se suposa que han d'oferir els governants. Amb els anys, a mesura que els serveis sanitaris públics han anat guanyant terreny, les mútues desenvolupen un paper de complementarietat i de reforç necessari a la sanitat pública.
Atenció personalitzada
Al carrer Juli Garreta de Girona, just al costat de la seu central del Montepio, hi ha el centre Giromèdic en què cinc metges i diversos especialistes passen consulta tant als mutualistes com als usuaris que opten per anar-hi com a centre privat pagant la consulta.
El Montepio no disposa de cap centre hospitalari propi, però tampoc no cal ja que manté un entramat de prou concertacions en tota la seva zona d'influència per poder garantir una cobertura sanitària complerta, igual com ho pot fer la sanitat pública, però amb els avantatges que ofereix la sanitat privada pel que fa a la comoditat i a l'atenció personalitzada.
La diferència amb un tipus de sanitat privada, com ara el model que s'utilitza als Estats Units, és el de l'accessibilitat a una sanitat de qualitat assumible per la major part de la ciutadania.
On la proximitat es fa més present és en el centre Giromèdic, per la dedicació exclusiva dels cinc metges i l'equip d'infermeres que hi treballen. La majoria de pacients no requereixen gaire més atenció que la que ofereix el mateix centre amb metges especialitzats en medicina familiar, social i esportiva.
«Som un complement necessari»
J.M.S
A la seu central del Montepio ens reben el president de l'entitat, Jordi Lapiedra; el vicepresident, Carles Aurich; el gerent, Albert Font; i el director mèdic, Xavier Ureta. M'ensenyen les instal·lacions, tant de la seu com dels serveis sanitaris. A tots quatre se'ls nota l'orgull de la tasca que desenvolupen i el fet de tenir la màxima responsabilitat del funcionament d'una de les entitats gironines més antigues i valorades.
El president insisteix a recordar que «som una entitat de protecció social sense ànim de lucre», i preguntat sobre les relacions que mantenen amb l'administració, és a dir, amb els gestors de la sanitat pública, ho resumeix dient que «ens necessiten però no ens estimen». En aquest punt, el gerent m'aclareix que, de fet, «paguem tots els impostos com una altra societat mercantil». És a dir, que els governs els tracten com qualsevol empresa que persegueix beneficis econòmics, quan en realitat estan creant una tasca social que complementa el servei públic. A més, el president lamenta que s'hagin suprimit incentius com ara que el preu de les quotes fos deduïble a l'hora de pagar els impostos.
El director mèdic és contundent en reafirmar-ho quan expressa que «si desapareguessin les mútues la sanitat pública es col·lapsaria». I ho sintetitza així: «Som un complement necessari.»
També tot l'equip directiu coincideix a qualificar el paper de les mútues dins del sistema sanitari com un factor d'equilibri. De fet, les llargues esperes i cues que es formen a qualsevol centre gironí es multiplicarien si haguessin d'afegir encara els 18.000 gironins que poden o són atesos des de la mútua, a banda dels qui opten per utilitzar els seus serveis com a centre privat sense estar-hi afiliats. El gerent corrobora que abans dels anys vuitanta els treballadors autònoms no tenien més remei que afiliar-se a les mútues si volien tenir assistència sanitària. El canvi de sistema apujant enormement les quotes de cotització dels autònoms a canvi d'oferir el mateix servei sanitari als autònoms que a qualsevol treballador que cotitzés a la Seguretat Social no va representar cap fugida massiva de mutualistes, almenys per a Montepio. El president ho explica d'acord amb «la tradició familiar, que ha passat de pares a fills i nets». Així és, doncs, com la majoria d'autònoms que van passar a tenir el dret a la sanitat pública no van voler renunciar a les comoditats que gaudien amb el sistema mutualista. Expliquen que està molt clar que «l'atenció personalitzada a cada malalt, el tracte i la rapidesa en l'atenció no se la pot permetre, ara per ara, el sistema públic».
Un tros d'història
La primera acta signada de la primera reunió de la junta del Montepio de Conductors Sant Cristòfol de Girona i Província porta la data del 10 de setembre del 1929 i es dóna per suposat, ja que no hi consta el lloc, que es va fer al cafè Vila, situat a l'actual plaça del Vi. La iniciativa va partir d'un grup de taxistes, que tenien precisament la parada a davant del cafè Vila, aleshores veritable centre neuràlgic de Girona.
En un principi, l'objectiu del col·lectiu de conductors professionals era d'atorgar-se una eina que els proporcionés un subsidi, en cas de malaltia o accident, i assistència jurídica, en cas de conflicte judicial. De fet, eren aquests els serveis que oferien exclusivament totes les mútues catalanes. Però el Montepio gironí va ser capdavanter perquè també va incloure en el reglament, l'any 1935, l'assistència sanitària per als afiliats i els seus familiars.
Un altra gran pas del creixement i expansió de la principal mútua gironina es va produir a la dècada dels anys cinquanta, quan va renunciar al seu caràcter purament gremial i es va obrir les portes a l'afiliació a qualsevol persona que disposés de carnet de conduir, malgrat que no s'hi dediqués professionalment. Aquesta actitud va disparar enormement el nombre de mutualistes, que va assolir el rècord el 1999, quan n'hi havia 22.500. Aquesta quantitat ha davallat fins als 18.000 actuals, sobretot a causa de la forta competència de les companyies d'assegurances, que van ampliant els serveis de cobertura de les seves pòlisses.
No cal dir que el Montepio ha tingut i ha estat testimoni directe de les convulsions polítiques que s'han produït al llarg del segle XX i que, precisament, no han estat poques. L'entitat es va crear en plena dictadura de Primo de Rivera i va viure la proclamació de la Segona República el 14 d'abril del 1931.
L'any 1936 va adoptar el català per primera vegada. Les actes de les juntes reflecteixen el moment amb decisions com ara que els socis passen a ser nomenats ciutadans i els dubtes sobre com atendre els socis que són al front i si cal pagar les defuncions que s'hi certifiquin.
La junta, amb l'ocupació de Girona dels militars colpistes de Franco, l'any 1939, per reunir-se, va necessitar fins ben entrats els anys cinquanta un permís governatiu per no ser qualificades de clandestines. El català el van recuperar a principi dels vuitanta.