Garzón també és franquisme

Igual com des de determinats sectors progressistes s'insisteix a trobar diferències entre els projectes del PSOE i del PP obviant que el seu model d'estat, com demostren governant junts al País Basc i oposant-se en molts ajuntaments a la celebració de consultes independentistes, és el mateix; ara, amb l'encausament de Baltasar Garzón per la ultradreta espanyola, aquesta esquerra vol presentar-nos aquest magistrat de l'Audiencia Nacional com un màrtir de la democràcia i la llibertat enfront d'un poder judicial totalitari i conservador.

A aquest procés de canonització d'aquest jutge mediàtic també s'afegeixen determinats progres de casa nostra, que deixen de banda en el seu argumentari qüestions fonamentals, com ara que Garzón administra una justícia que fou pactada amb el franquisme i que sempre s'ha trobat còmode en aquest paper. No hem d'oblidar que Garzón és jutge d'un tribunal especial hereu del TOP franquista, ara anomenat Audiencia Nacional, que té l'objectiu prioritari d'actuar contra els moviments d'alliberament nacional bascos i catalans.

Garzón, que ara se'ns vol fer creure que és víctima de la caverna espanyola i un gran defensor dels valors fonamentals, ha ignorat sempre les denúncies de tortures presentades per ciutadans vinculats a les nacions sotmeses per Espanya, tot i tenir evidències que havien existit. Justament, el Tribunal dels Drets Humans d'Estrasburg va condemnar el Regne d'Espanya el 2004 per no haver investigat unes denúncies –operació Garzón del 92– quan hi havia indicis més que suficients que s'havien produït.

Per altra banda, és ridícul que aquests defensors de Garzón apuntin contra uns grupuscles franquistes absolutament marginals i que, en canvi, no qüestionin un ordenament jurídic espanyol de base franquista que és l'element central de l'assumpte. És el pacte de la transició el que cal denunciar, no pas l'actuació de grups esperpèntics com els que han denunciat Garzón, que avui no tenen cap significació. Si del que es tracta és de defensar la llibertat i la democràcia, el que cal fer no és beatificar Garzón, sinó atacar l'herència franquista que perviu en institucions, lleis i en moltes de les actuacions d'aquest mateix jutge, que l'ordenament jurídic espanyol, en lloc d'eliminar, reafirma constantment.