Flors pel lluïment de Sant Feliu
Girona, Temps de Flors serveix de marc per presentar la recent restauració de l'església
L'ornamentació floral que es pot veure a l'interior de l'església de Sant Feliu, dins el marc de Girona, Temps de Flors, ha estat «pensada i feta al servei del monument», segons ha explicat Neus Fàbrega, que ha decorat l'altar major i la capella de la Mare de Déu del Remei. Fàbrega va explicar que els encarregats de decorar l'interior del temple es van reunir per buscar una coherència en el conjunt. «Vam estar d'acord que ens havíem de posar al servei del monument, per exalçar-lo i potenciar la restauració que s'hi ha fet.»
Posteriorment a la restauració del campanar i la façana, que es va fer en una primera fase, es va restaurar la nau central de l'església i es va canviar la il·luminació. Actualment ja es poden veure les pintures que es van descobrir en el procés de neteja i restauració de les claus de volta.
L'ornamentació de l'escalinata principal ha anat a càrrec del gremi de floristes de Girona i comarques. A dins, hi ha treballs d'Anita Claret, Michaela Schmidt, Narcís Xavier Juscafresa, Mercè Abuin i Neus Fàbrega.
La vaga, desconvocada
L'amenaça de vaga dels escombriaires de Girona, que des de feia dies estava convocada per avui, finalment va ser desconvocada ahir mateix, per l'acord entre l'empresa, Musersa, i el comitè d'empresa. L'acord el van ratificar al llarg del dia les assemblees dels treballadors.
k
Un primer cop d'ull
david marcaEl que es diu un cop d'ull, realment no ho és. Els treballs que comento, he de dir que els observo amb atenció i sóc molt més exigent amb els professionals que els aficionats. Costa molt dir a un col·laborador desinteressat que el seu treball és de mal gust. Val més fer el distret i, potser, l'any vinent fa una obra d'art. El més difícil és la continuïtat de la qualitat, assolida per molts dels que varen començar a Sant Pere de Galligants i van seguir l'accidentat itinerari de l'exposició. Malauradament, gairebé tots ens han deixat. De la generació incorporada els anys setanta i vuitanta a Sant Domènec, també hi ha un grup que parla de tu amb qualsevol muntatge floral, per difícil que sigui. L‘alternança amb professionals de vàlua ha estat el secret. Sovint és difícil d'endevinar l'autoria de les obres.
Cada any hi ha una flor estrella en molts muntatges. Aquest any és una herbàcia de la família de les zigofil·làcies, amb abundants floretes grogues, rosa o blanques. És una planta de baix preu que «allarga» molt. En general, s'ha gastat menys en flors i l'exposició fluixeja de color i qualitat floral, no pas artísticament. No és gens rar: l'euro no corre. Els uns perquè no en tenen i els altres perquè se'ls guarden, la crisi s'havia de notar. Per arrodonir-ho, l'Ajuntament ha retirat el so ambiental. Ho musiquen les veus dels que amb el planell a la mà, davant de Sant Pere de Galligants troben la «catedral» petita. O els que a Sarraïnes pregunten: «Qui se'n cuida la resta de l'any?» És la rapsòdia del rosari dels despropòsits!