Xavier Puigdemont Oliveras

Ahir, a dos quarts de sis de la tarda, acompanyat dels seus, va morir, al domicili del carrer Sant Miquel d’Amer, Xavier Puigdemont Oliveres, a l’edat de 91 anys.

Nascut l’11 d’agost del 1928, Xavier Puigdemont ha estat bàsicament una persona bona, de profundes creences cristianes, un home discret i auster, i un enamorat de la feina de pastisser, a la qual va dedicar la major part de la seva vida. Els veïns dels pobles de l’entorn disfrutem des de fa molts anys, molt abans que el turisme polític posés de moda la pastisseria a tot Catalunya, del seu treball impecable, amb els capricis com a bandera però amb una crema inoblidable que feia dels xuixos de Can Crous una referència indiscutible per a tots els llaminers, especialment quan encara es podia treballar amb ous.

Xavier Puigdemont era fill de Francesc Puigdemont i Pedrosa i Maria Oliveras i Galceran. Va ser el gran de tres germans, en Josep, Montserrat i Joaquim, aquest darrer mort prematurament als trenta-quatre anys. Com a primogènit va heretar el negoci de la família, la botiga que el seu pare havia comprat l’any 1927 a l’edifici de Can Crous, al carrer de Sant Miquel d’Amer, un establiment “d’ultramarins” on es venia de tot, menys sabates i espardenyes (fins a 1.500 articles, assegurava temps enrere el seu germà Josep), i que a poc a poc, sota el seu guiatge, es va especialitzar cada vegada més en la pastisseria.

Xavier Puigdemont es va casar amb Núria Casamajó Ruiz, òrfena de guerra amb arrels a La Carolina, Jaén. La seva mare i els germans havien mort, probablement de tuberculosi, i el seu pare va desaparèixer a l’exili francès. Per capricis del destí, aquesta noia amb arrels andaluses i una curiositat immensa va acabar casada amb el pastisser d’Amer. Van tenir vuit fills, Francesc, Carles, Anna, Enric, Joaquim, Josep, Dolors i Montse, als quals, a base de no sortir gairebé mai de l’obrador, van aconseguir pujar i educar amb una dignitat admirable. Igual que va fer Xavier amb el seu pare, el primogènit, Francesc, es va posar a l’obrador ben aviat i a poc a poc ha anat agafant les brides del negoci, en el qual l’Anna i la Dolors, des del mostrador, hi juguen un paper cabdal. Durant uns anys van regentar al mateix temps una pastisseria a l’Estartit.

Un cristià en majúscules que, com tants altres veïns d’Amer, va ser membre de la Congregació dels Dolors –fundada el 1710 i que organitza la processó dels Dolors, el divendres abans de Rams–. Ha estat un home bo, enamorat de la seva feina i la família.

La missa es farà divendres, dia 8, a les dotze del migdia, a la parròquia d’Amer.