Arquitectura noucentista

Sovint, molta gent s'omple la boca amb l'expressió equilibri territorial, un terme, d'altra banda, que fa referència a un aspecte vital per a la supervivència del país i que no vol dir altra cosa que els habitants de les grans ciutats i els de les zones rurals tinguin les mateixes oportunitats. Hi ha personatges, en el sentit més positiu del terme, que són essencials en això del reequilibri territorial i hi afegiria encara més, que són vitals per a l'equilibri polític –també en el sentit menys dogmàtic possible del terme–, cultura i artístic. I ho afirmo a propòsit de l'arquitecte olotí Josep Danés i Torras, l'obra i la vida del qual han estat objecte d'un exhaustiu estudi de Joaquim Maria Puigvert i Solà. Es tracta del llibre publicat per Publicacions de l'Abadia de Montserrat Josep Danés i Torras. Noucentisme i regionalisme arquitectònics.

Danés va dur a Olot el debat noucentista sobre la ciutat global, sobre la cultura com un dels eixos vertebradors d'una societat moderna i, en fi, tot allò relacionat amb la idea del Pirineu català com a símbol de la nova Catalunya, moderna i culta, que impulsava aquest moviment que va traspassar la cultura i va impregnar tots els camps.

Danés va centrar la seva activitat bàsicament a Olot, Barcelona i Ribes de Freser. Va ser arquitecte municipal a Ribes i el del Bisbat d'Urgell. La seva obra és molt prolífica i es pot agrupar en dos grans grups. El més important segurament i el més significatiu quant a la seva vinculació filosòfica amb el noucentisme és l'arquitectura de muntanya, d'alta muntanya. Se li atribueix l'alpinització del Pirineu amb obres com ara el santuari de Núria, on va pretendre un diàleg amb l'entorn, fins i tot una subordinació, construint-lo amb materials de la zona. Seus són també el famós Xalet del Centre Excursionista de Catalunya de la Molina i el refugi de les Escaldes. L'altre grup és l'arquitectura religiosa, amb una important influència gaudiniana, amb les arts decoratives com a colofó. Va fer l'església dels Caputxins i la façana del Tura d'Olot i, entre altres, l'església dels Àngels de la Bonanova de Barcelona. Destaquen, a part, les torres noucentistes de l'Eixample d'Olot.