El cas de Sueca posa en alerta famílies en situació de preadoptiu

L'Audiència Provincial d'Oviedo va ordenar el setembre passat que un nen de 4 anys, que n'havia viscut tres amb una família en situació de preadopció a Sueca (Ribera Baixa), tornés amb la mare biològica. La mare, que l'havia tingut amb 15 anys mentre estava en un centre d'acollida, es va oposar judicialment a l'adopció i el jutge va dictaminar a favor d'ella. “Només es pot entendre que hi va haver un error en declarar l'infant en preadopció –indica l'advocada i especialista en infància i família Mon Tur–. Un preadoptiu només ha de ser en el cas que estigui molt clar que la família biològica mai estarà en situació de recuperar-lo.”

Tur, que va ser secretària d'Infància i Famílies de la Generalitat (2004-2006), assegura que hi ha molt pocs casos com aquest. De totes maneres, recorda que des del Col·legi d'Advocats de Barcelona s'ha proposat que en els Equips d'Atenció a la Infància i l'Adolescènica (EAIA), que són els que fan la valoració que pot dur a un desemparament, hi hagi, a més de psicòleg, treballadors socials i educadors socials, un jurista. “A Catalunya, la llei d'infància deixa el desemparament per a casos greus, perquè s'aposta per fer el seguiment i la intervenció en família abans de treure la criatura als pares”, recorda Tur.

No en té la mateixa visió l'advocada de família Sílvia Giménez-Salinas, partidària que “sempre que hi ha la separació d'un nen de la família l'ha d'autoritzar un jutge o un organisme extern a Atenció a la Infància”. “Si una privació de llibertat 72 hores després d'una detenció la decideix un jutge, estem en una situació similar”, argumenta. I hi afegeix: “Parlem de protecció dels infants, però no és protecció si no va acompanyada d'un dret.” Tur, en canvi, creu que si hi ha d'intervenir un jutge, els processos es poden allargar. Només ho fa en cas que hi hagi oposició dels progenitors.

Una de les qüestions per les quals batalla Giménez-Salinas és perquè els pares d'acollida tinguin sempre tota la informació per poder actuar: “L'administració no és clara i mai saps quina és la situació jurídica. Si els pares s'oposen a les mesures, els acollidors ho han de saber per no quedar-se amb la sensació que haurien pogut fer més.”