“El català va ser clau per recuperar la maçoneria”

És així perquè la maçone­ria es va crear a final del segle XVIII i una exigència per poder-ne for­mar part és que s'havia de ser una per­sona lliure i ales­ho­res les dones no ho érem. Va ser el Gran Ori­ent de França el que va fer lògies d'adopció i va per­me­tre que les dones hi entres­sin sota custòdia dels homes. La maçone­ria total­ment feme­nina es va crear el 1850.

Perquè tot i que la dona ha acon­se­guit un esta­tus jurídic d'igual­tat, la soci­e­tat encara és molt patri­ar­cal. Per tant, pen­sem que quan tre­ba­llem entre dones en un espai de dones podem tro­bar l'essència per­duda fa molts anys.

A la maçone­ria mixta pot pas­sar que la dona assu­meixi els matei­xos rols que a la soci­e­tat i és el que no volem. De totes mane­res, tenim molt bona relació amb les lògies mix­tes, les no dogmàtiques.

La maçone­ria feme­nina va començar en lògies que eren tute­la­des per homes i amb presència de dones impor­tants com Clara Cam­po­a­mor o Teresa Clara­munt, que en van ser les pio­ne­res tenint en compte el con­text social de l'època. A Bar­ce­lona, a prin­cipi del segle XX hi havia lògies mas­cu­li­nes que dei­xa­ven entrar les dones però no era legal. La maçone­ria feme­nina lliure no es cons­ti­tu­eix fins al 1984. La lògia Luz Pri­mera és la pri­mera; es crea a Bar­ce­lona amb ajuda de la Gran Lògia Feme­nina de França. Cal tenir en compte que el català va ser una eina molt impor­tant per a la refun­dació de la maçone­ria a Cata­lu­nya i a l'Estat espa­nyol, perquè les com­pa­nyes que venien de França eren de la Cata­lu­nya del Nord i par­la­ven català, perquè aquí ningú no sabia francès.

No podem obli­dar que a Cata­lu­nya hi ha una gran tra­dició maçònica i de lluita social per als drets de la dona.

Els prin­ci­pis de la maçone­ria feme­nina són els matei­xos que els de la mas­cu­lina. Ara bé, quan nosal­tres matei­xes ens inten­tem retro­bar, com­pro­vem que la soci­e­tat encara no és igua­litària.

A tot l'Estat espa­nyol n'hi ha cap a 150.

I tant que n'hi poden haver, el que passa és que quan deba­tem no es pot fer pro­se­li­tisme de cap religió; hem de res­pec­tar el pen­sa­ment de tot­hom.

L'hem de tro­bar dins nos­tre, per això és tan impor­tant garan­tir la lli­ber­tat per­so­nal.

No és cert, tenim pac­tes d'amis­tat amb lògies com la Gran Lògia Simbòlica i orga­nit­zem actes con­junts. Ara bé, no anar per lliure no vol dir fer segui­disme.

No ens en vam des­mar­car. Només vam dema­nar que s'ajornés la pre­sen­tació fins després de les elec­ci­ons.