Semblança del meu pare
En Joaquim Falgàs Figueras va néixer l’any 34 a la Sala, era fill d’en Francisco i la Maria, el segon de quatre germans.
Tothom el coneixia com en Quimet, que era el nom del seu avi. Però per a mi ha estat el meu pare. Va començar a treballar de barber de molt jove, a la Bisbal. Va haver d’anar a fer la mili a Ceuta i mentrestant es cartejava amb la seva xicota, la Pilar, la meva mare.
El 1958 es van casar. A Flaçà van comprar una casa al carrer Comerç, on en Quimet i la Pilar hi muntarien la famosa barberia i la botiga, on vàrem compartir la infància i adolescència el meu germà Francisco i jo.
Com la majoria sabeu, el pare sempre va ser molt familiar. De fet, totes les aficions que tenia, en el fons, eren molt millors per a ell quan les compartia amb la família.
Ai el futbol! Ell era del Barça, però sobretot del Flaçà. Penso que deu ser el que més partits ha vist del Flaçà, el que ha anat a més quines de Nadal organitzades pel club, i el que més vegades ha lluït a la solapa el pin del Club Esportiu Flaçà.
De fet, el 2017 li varen concedir la Medalla de l’Esport de les comarques gironines. Quina il·lusió li va suposar aquest reconeixement!
Era un treballador incansable, molt actiu, potser a vegades massa directe, però en el fons molt simpàtic, extravertit, dinàmic, amb ganes d’aprendre i generós.
Va gaudir molt de la vida, de la música i es va desviure pels nets, fent viatges amb en Ramon, compartint la col·lecció de segells amb l’Ànnia, i li hauríeu d’haver vist la cara de felicitat quan veia en Jan i la Laia, els seus besnets.
Al final va poder morir a casa seva, rodejat dels seus, sobretot de l’Anna, que li ha fet d’infermera en aquests últims moments. Moltes gràcies, Anna!
Hem perdut un gran barber, un “manetes” meticulós i exigent, un independentista decebut, un culer convençut, un oient apassionat de concerts i sardanes, amb una alegria vital que encomanava.
El trobarem a faltar. Descansa en pau!