Restaurar un palau centenari

Una operària aplica morter a les ales de pedra d'un dels dracs que custodien les torres de l'edifici. Està guarint les ferides que el pas del temps ha infligit a la pell d'aquest ésser fantàstic. El Palau de Justícia de Barcelona es va inaugurar l'11 de juny del 1908. La seva construcció s'havia iniciat dues dècades abans, a finals del segle XIX, responent a la voluntat d'agrupar totes les dependències de l'administració de justícia de Catalunya en un sol edifici. El recinte està coronat per un total de nou torres amb un drac de pedra a cada cantonada. «Imagina't, tenen més de 100 anys i aquí els tenim, magnífics», comenta la consellera de Justícia, Montserrat Tura, mentre acarona un dels dracs, guarnida per a l'ocasió amb casc i armilla groga. És una de les escenes viscudes ahir durant la visita als treballs de rehabilitació d'aquest edifici noucentista, patrimoni cultural de la ciutat, construït fa més de cent anys.

A banda de la consellera, la comitiva la formaven la presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Maria Eugènia Alegret, i l'arquitecte redactor del projecte, Carles Buxadé, entre altres responsables de l'obra. La visita va començar a l'interior de la capella del saló dels passos perduts, des d'on encara s'observen les humitats del sostre i la poca llum que passa pels vitralls gairebé opacs per un cúmul de brutícia de dècades. Va continuar per sobre l'entramat metàl·lic de les bastides que circumden l'edifici, a través del qual els visitants van observar de prop els efectes de l'erosió d'un segle de pluges, vents i generacions de coloms.

Aquesta tercera fase de les obres de rehabilitació del Palau de Justícia va arrencar el passat mes d'abril amb l'objectiu de restaurar les façanes i les torres del recinte. Les fissures i esquerdes formades als murs; els efectes de les humitats; la brutícia que impregna la pedra i perjudica els revestiments de morter; el deteriorament de les escultures, les motllures i els relleus ornamentals, i el mal estat dels vitralls i la fusteria. La intenció és que el palau esdevingui de nou la seu dels màxims òrgans judicials de Catalunya. La primera fase comprenia el vestíbul, els vitralls de la claraboia i les proteccions perimetrals de l'edifici; la segona, les humitats i els trencaments de les cobertes; la fase actual s'ocupa de les façanes, està previst que duri dos anys i té un pressupost total que s'acosta als nou milions d'euros.

«Està molt ben construït, aquest palau», va afirmar ahir –malgrat la llarga llista de petits desperfectes– el veterà Carles Buxadé, responsable del projecte, mentre la petita comitiva escoltava les explicacions sobre els blocs de pedra de Montjuïc que formen el palau. «I el deixarem perquè duri 100 anys més, com a mínim», va afegir Tura.