cultura
Ha mort el dibuixant Manuel Puyal i Cardona, antic ninotaire de l’Avui
Molt arrelat al Poblenou, va ser dibuixant en moltes revistes i diaris catalans
El dibuixant Manuel Puyal i Cardona (Barcelona, 1947), que durant alguns anys va ser el ninotaire de l’Avui, ha mort aquest divendres, segons ha avançat Nació Digital.
Va ser sempre una persona molt arrelada al se barri, Poblenou, on l’Arxiu Històric va fer exposicions de la seva obra. A diferència de molts dels seus companys de generació, no es va formar a la poderosa editorial Bruguera. Només hi va dibuixar, recordaria ell mateix anys després, “dues planes”. Les seves primers col·laboracions les va fer a Tele-cómico i després a Semana i a La Actualidad Española .
Gran admirador dels dibuixos de Jordi Ginés “Gin” (1930-1996), va realitzar les seves primeres caricatures de persones públiques a la revista Quatre Cantons, una revista de reivindicació veïnal, i al diari Mundo Diario i a La Risa.
Ell mateix explicava que a l’hora de fer les seves conegudes caricatures, moltes de polítics de l’actualitat, es basava en fotografies. Amb tot, ell aportava detalls complementaris que donaven una visió més exacte del personatge en la seva projecció pública. Els seus dibuixos també es van poder veure en altres publicacions en català, com El Triangle i revistes satíriques que volien reivindicar l’estil d’El be negre, com Amb potes rosses i El Drall.
A l’Avui va coincidir i va fer amistat amb els dibuixants Cesc i Alfons Figueras, que feien dibuixos a la portada i a la contraportada.
La seva vinculació amb mitjans catalans va ser constant. Els seus dibuixos i caricatures es van poder veure a l’efímera revista esportiva La Bimba, al Diari de Barcelona, a la revista dominical de La Vanguardia i al Regió 7, on va fer una vinyeta diària sobre l’actualitat fins que es va jubilar el 2012, quan va fer 65 anys.
En els últims anys havia col·laborat en diferents mitjans digitals, com Tribuna Catalana, El Web Negre i en el Butlletí d’Esquerra República, partit amb el qual s’havia presentat com a independent en comicis electorals.
El 9 de març del 1995 va ser un dels signants del Manifest de Suport a la Conferència de Pau per a Euskal Herria, publicata a l’Avui el 9 de març.