Recordant Emili Gironès Masó

Ahir vaig rebre una trucada trista: “El pare ens ha deixat.” Recordar l’Emili són moltes coses juntes. A l’època dels anys 55-60 era un dels tants repartidors de Coca-Cola. A casa els vam obrir les portes de bat a bat, com si fossin de la família, tal com he explicat altres vegades a companys que l’han precedit: ben uniformats, amb pantaló i jaqueta verda, amb corbata, i amb una peça d’escai ovalada als pantalons per poder recolzar-hi les caixes de fusta, i amb una educació i un tracte exquisits.

L’Emili va plegar de Coca-Cola i es va casar amb l’Angelina Roca, i així va néixer el restaurant La Roca Petita, que es va convertir en un dels millors restaurants de les nostres contrades. Ell i l’Angelina, una gran cuinera, ho han donat tot al món dels fogons en uns temps molt difícils per a la gastronomia, tot deixant al negoci, com nosaltres, la pell i la salut. La seva filla Maria Àngels també s’hi va posar, al costat dels pares.

L’Angelina té la salut delicada. En tinc el gran record del dia del traspàs d’en Raimon, quan va aparèixer al tanatori per portar-li una rosa i resar-li un pare nostre. En canvi, jo avui, Angelina, no podré fer el que va fer vostè, però potser, quan l’Emili arribi, sigui en Raimon qui li doni les gràcies per aquella rosa.

Avui, a les 6 de la tarda, li diran adeu a la parròquia de Santa Susanna del Mercadal, on segur que seran molts els clients i amics que es trobaran per estar al costat de l’estimada Angelina; els seus fills, Àngels, Emili i Pere; nets, i la resta de la família, en el dur moment de dir adeu a una persona estimada: el marit, el pare i l’avi.

Descansi en pau.