Joan Oliver, el poeta Pere Quart, va dir del també poeta avantguardista Carles Sindreu, que era un d’aquells homes “que honoren i decoren un país”. Sens dubte no es referia a l’aspecte estètic, malgrat que Sindreu fos un dandi, sinó que són persones que fan el món més bonic i habitable, més acabat.

La tristor amb què hem hagut d’encaixar la mort de Josep-Maria Terricabras em porta a atorgar-li els mateixos mèrits, i amb escreix, perquè Terricabras ha estat un home honorable en tot allò que ha fet, que és molt. De conviccions profundes, generós, de pensament àgil i de conversa sempre edificant, sabia tenir una mirada sobre les coses fora del comú. I ho expressava amb agudesa i amb aquella simpatia i bon humor que tant el caracteritzava.

Em considero molt afortunada d’haver gaudit de la seva amistat sincera i incòlume fins al darrer moment. I, sobretot, haver pogut treballar amb ell a nivell internacional, amb la mirada sempre posada al servei dels Països Catalans.

Amb ell vam aconseguir d’aprovar el Manifest de Girona sobre drets lingüístics, traduït a més de 70 llengües, que el PEN Català va proposar durant la presidència de Terricabras del comitè internacional a Londres. Es va aprovar a Girona i per això duu el nom de la seva ciutat estimada. També va aconseguir d’aprovar la Declaració del Quebec, per regular i enaltir l’ofici de la traducció literària.

Podria destacar moltes virtuts i som moltes les persones que les subscriuríem. Avui és el cas d’enaltir sobretot la seva disposició generosa a treballar des de la societat civil, esmerçant-hi temps, idees, energia, recursos propis i tot allò que calgués.

Davant d’auditoris internacionals, es va trobar sempre còmode discutint amb figures destacades tant de la cultura (premis Nobel) com mandataris dels països més diversos. La seva intel·ligència i simpatia els captivava. També la seva disciplina en tot el que feia, la capacitat de concreció, la preparació exhaustiva (mai no improvisava, per respecte al seu auditori). Tot això el feia un ponent valorat o un conversador admirat i estimat.

Treballador incansable, ens ha deixat moltes contribucions imprescindibles i algú haurà de reprendre el projecte que ha deixat inacabat, perquè la mort és sempre inoportuna.

Gràcies, Josep M., per ser honorable en tot. Per fer aquesta cultura nostra més lluminosa. I continua fent-nos arribar els teus encerts tan necessaris. Ens deixes escapçats, les nostres trobades, discussions i sobretaules, sempre amb la imprescindible i estimada Montserrat, acusaran i molt la teva absència, per bé que continuaràs sempre amb nosaltres, amic!