Vaig assistir al funeral de la Marta l’endemà de la seva mort. Més de 500 persones hi van ser, a part de les que van anar a expressar el seu condol al president Pujol i família el dia anterior. Vaig quedar impressionada per la gran família Pujol Ferrusola; Jordi i Marta, set fills, 21 nets i tres besnets. I tots units al costat de l’avi i recordant l’àvia. Els fills i els nets entrellaçats pels braços i les mans, i les seves paraules emocionades eren agraïments a l’àvia per l’exemple que els havia donat d’estima al país, a la terra, a la catalanitat i a la família.

La Marta va ser una dona potent, en majúscules, una dona forta i valenta, creient, que va acceptar la idealitat del seu marit a Catalunya i la va compartir fins al final. La Sra. Ferrusola tenia una gran personalitat, tenia idees i objectius clars que perseguia i feia realitat. Era una dona que incidia políticament, i així ho va fer amb el president i amb tot allò en què ella va posar el cor: l’esport, la joventut i els seus discursos eren de primera dama i polítics. Com ella deia, havia estat una dona, una esposa, una mare, àvia, germana i havia dedicat moltes hores de la seva vida a la família. Però ha estat sempre al costat del Jordi i en tot moment.

Per a mi va ser una bona experiència viure de prop aquesta família. Se sentia escalf, afecte, emocions i una gran unitat. Les cançons que es van sentir van ser, a petició de la Marta, cançons de muntanya: La vall del riu vermell i La muntanya venerada. Després El Virolai i finalment el cant d’Els Segadors, seguits d’un “Visca Catalunya lliure!”

El president va dir unes paraules al final, va dir que volia preparar un discurs però no sé quines circumstàncies havien passat que no li van donar temps d’escriure’n cap. Va ser un homenatge a la seva esposa, valenta i potent, i que la va tenir al seu costat sempre. La fe, l’esperança i la caritat la van marcar sempre i, segons el president, les va complir molt millor que ell. Que tota la família la trobaria molt a faltar i ell el primer de tots.

La terra, el país, la catalanitat i la nació hi van ser presents en tot moment; i va recordar allò que va dir a la Marta quan li va demanar de casar-s’hi: “Has de saber que jo tinc una fidelitat molt gran per Catalunya i que aquesta sempre serà la primera.” La Marta així ho va acceptar i tota la seva vida van anar plegats.

Marta, has estat una dona forta i valenta, i ahir vaig comprovar que així ho han viscut els teus fills i nets.