Tissy Bartomeu, pionera de l’esquí català

Una de les grans pioneres de l’esquí i l’esport femení a Catalunya, Teresa Bartomeu i Granell (Reus, 1889), va morir just avui fa 55 anys (1969). Va ser coneguda per haver desafiat algunes de les grans convencions dels primers anys del segle XX, però també pel seu aspecte, que la va convertir en una de les muses de Josep Carner, que li va dedicar alguns poemes, com el que va titular directament A Tissy Bartomeu: “Perquè un diumenge, a sol ponent / us acostàveu blanament / sobre l’herbei de lleus colors, / finat el ball, entre un plaent / estol d’amigues bellugós, / amor, amor, soc amorós de vós.”

Coneguda com “la rossa Tissy”, va competir en proves de velocitat i fins i tot es va atrevir amb disciplines com els trineus. No ho va tenir fàcil, ja que les dones no van ser acceptades fins al 1908 per participar en qualsevol esport de muntanya. El seu club, l’històric Centre Excursionista de Catalunya, va organitzar la primera competició femenina d’esquí alpí, el 1911. Bartomeu, tot i que va ser superada per participants estrangeres, va demostrar que no temia ni les rivals ni els descensos que tenien lloc en pistes rudimentàries al Pirineu. En els seus inicis, a més, va haver de fer front a crítics que no només li recriminaven que esquiés amb faldilles o amb pantalons, sinó també les seves capacitats com a professional. A partir del 1917, va començar a guanyar proves i el seu nom va tenir ressò entre tots els aficionats a la muntanya.

Amb els seus bons resultats i els d’altres esportistes catalanes, com Eva Illing, Núria Armangué i Rosa Torras, les dones van tenir un accés molt més senzill als esports de neu. Tot i que de manera competitiva els primers èxits de les esquiadores arribarien molts anys després, a través de la històrica Montserrat Corominas, campiona d’Espanya d’eslàlom, eslàlom gegant i combinada i vencedora el 1978 de la Marxa Beret d’esquí de fons en la distància de vuit quilòmetres.

Bartomeu es va casar el 1923 amb el metge Francesc Carreras Verdaguer, també excursionista i esquiador. A banda de la seva carrera esportiva, va tenir una certa formació artística i musical a l’Escola Anglesa de Sant Jordi, com demostra la seva participació en l’Exposició d’Art de Barcelona de l’any 1920.