Mor Armand de Fluvià, el gran referent de l’heràldica a Catalunya

El gran referent de la genealogia i l’heràldica a Catalunya, Armand de Fluvià i Escorsa (1931, Barcelona) ha mort als 92 anys per culpa d’un càncer, segons ha avançat Vilaweb. També va ser un pioner en la lluita per l’alliberament del moviment gai durant el franquisme i pel reconeixement nacional de Catalunya. El 2000 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 2008, la Medalla d’Honor de Barcelona. Se’l considera un dels grans savis del país, un erudit amb un coneixement inabastable sobre la història dels Països Catalans.

En clandestinitat del franquisme va formar part de diferents moviments polítics i socials, des del Front d’Alliberament Gai de Catalunya fins l’Institut Lambda. Va participar en la Caputxinada i va ser empresonat per les seves accions polítics. Durant moltes dècades es va considerar un gran monàrquic. De fet, va formar part del secretariat polític de Joan de Borbó, comte de Barcelona. A la llarga, va evolucionar cap a les tesis independentistes després de passar per Convergència Socialista de Catalunya, Nacionalistes d’Esquerra i el Moviment d’Esquerra Nacionalista.

Com un dels grans experts en heràldica va estudiar les genealogies catalanes de les grans dinasties dels comtes dels Països Catalans. Va fundar i va ser president de la Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigil·lografia, Vexil·lologia i Nobiliària. També va ser membre de l’Institut d’Estudis Gironins (1967) i soci de l’Institut d’Estudis Empordanesos (1967-93), assessor de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (1983) i de l’Arxiu Nacional de Catalunya (1983). El 2007 va fundar la Institució Catalana de Genealogia i Heràldica i era l’actual president.

Jordi Pujol el va nomenar assessor d’Heràldica. A la Generalitat va col·laborar amb els ajuntaments en el projecte de nous escuts i banderes locals. Va escriure una vintena d’obres sobre heràldica, política i la lluita pel reconeixement dels homosexuals.