cultura
Mor l’actriu Elisa Montés, una de les protagonistes de ‘Verano azul’
Va fer-se un nom en el cinema espanyol als anys cinquanta i seixanta
Una de les actrius més icòniques de l’escena artística espanyola, Elisa Montés (1934, Granada), ha mort avui als 89 anys, segons ha informat la Unió d’Actors i Actrius a les seves xarxes socials. Tot i que la seva trajectòria en la gran pantalla, la televisió i el teatre va ser molt extensa, el seu paper més recordat és el que va protagonitzar en una de les sèries més vistes de tots els temps a TVE, Verano azul. Antonio Mercero la va triar per fer de Carmen, la mare de dos dels nens protagonistes, Bea i Tito.
Montés, nascuda en una família d’artistes, va agafar el seu nom artístic d’una obra musical escrita pel seu pare, El gato montés. Va debutar als anys cinquanta en el cinema espanyol destacant en La vida en un bloc (1956) de Luis Lucia Mingarro. Va guanyar el premi a la millor actriu al Festival de Valladolid. El 1955 ja havia estat premiada com a millor actriu secundària pel Cercle d’Escriptors Cinematogràfics espanyols com a millor actriu secundària a Las últimas banderas dirigida pel barceloní Lluís Marquina i Pichot.
Als seixanta va ser una actriu assídua en els spaguetti westerns que es rodaven a Almeria, entre els quals va destacat El retorn dels Set Magnífics, (1966), seqüela d’Els Set Magnífics dirigida per Burt Kennedy.
També va començar a intervenir en produccions televisives, com l’especial de Valerio Lazarov El Irreal Madrid. Va ser llavors quan va conèixer l’actor José Luis Ozores, amb el qual estaria uns anys casats. La seva filla, Emma Ozores, també és actriu.
Va participar a Madrid en molts muntatges teatrals, entre els quals van destacar Las prostitutas os precedrán en el reino de los cielos de José Luis Martín Descalzo.
Montés tenia dues germanes més que van ser actrius, Emma Penella (1931-2007) i la més coneguda Terele Pávez (1939-2017). Eren filles de Ramón Ruiz Alonso, un dels diputats de la CEDA de Granada que van fer la denúncia contra el poeta Federico García Lorca el 1936. Va assisstir personalment, a més, a la seva detenció abans de la seva execució el 19 d'agost. El 1975, amb l'arribada de la democràcia, va fugir d'Espanya cap a Las Vegas, on va morir el 1978. Ni Montés ni les seves germanes van voler parlar mai del seu pare.