ciència
Mor el doctor Josep Maria Mascaró, pioner de la dermatologia a Catalunya
Membre numerari de l’Acadèmia catalana , formava part d’una històrica nissaga de metges del país
El prestigiós doctor Josep Maria Mascaró i Ballester (Barcelona, 1932), membre d’una nissaga de metges que ja porta deu generacions, va morir dijous passat als 92 anys. Soci numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, va ser un dermatòleg pioner al país als anys seixanta, després d’una llarga i fructuosa formació en grans hospitals francesos.
Va ser àmpliament reconegut per la seva trajectòria. Va ser president de l’Acadèmia Espanyola de Dermatologia (1977-1982), de la qual encara n’era el president d’honor, i també va presidir la societat l’europea (1998-200), a banda de ser un reputat membre de la societat internacional. La seva principal línia de recerca van ser les porfíries. En jubilar-se, va ser nomenat professor emèrit de Dermatologia de la Universitat de Barcelona. També era membre de les Reials Acadèmies de València (honorífic), Madrid i Saragossa.
Es va llicenciar a Barcelona de la mà de Xavier Vilanova i Montiu com a gran mestre. El 1958 va obtenir la beca del govern francès que li va permetre estudiar al país i obtenir el títol oficial de dermatologia (1952) a la Universitat de París. Va obtenir un gran reconeixement a l’Estat francès gràcies al títol de doctor el 1965 i al Premi Nacional per al conjunt de la seva recerca. La tesi que va presentar a la societat de dermatologia francesa també va rebre el Premi Ciutat de Barcelona el mateix any. Va convertir-se en el director del laboratori d’histopatologia de la Càtedra de Dermatologia de Bernard Duperrat i es va encarregar de la consulta de tumors cutanis de l’hospital Sant Lluís de la capital francesa.
Tot i ser una eminència a França, el 1967 va tornar a Barcelona. Va treballar a la Càtedra de Dermatologia, a la Universitat de València, on va arribar a ser vicedegà, abans d’esdevenir el cap del servei de dermatologia del Clínic (1972-1977) i director de la Càtedra de Dermatologia.
A París va conèixer Catherine Galy, que feia la seva especialització, i amb la qual es va casar. El 1979 el doctor va patir la pèrdua de la seva esposa i més endavant es va casar amb la dermatòloga Helena Torras.
La nissaga familiar de metges es remunta a Salvi Mascaró, un cirurgià que va exercir a Vilobí d’Onyar i que va morir el febrer del 1712, en plena Guerra de Successió, segons les dades que s’han trobat. Segons l’estudi que es va presentar en el 20è Congrés d’Història de la Medicina Catalana (2018), hi ha la possibilitat que el pare d’en Salvi, Miquel Mascaró (1629), hagués estat metge a Cassà de la Selva, però aquest fet no s’ha pogut comprovar completament.