Cultura
Mor Roy Thomas Baker, el productor de ‘Bohemian Rhapsody’
El seu treball amb Queen va precedir una trajectòria formidable en el pop i el rock internacional
Un dels productors més llegendaris de la història del pop i el rock, el britànic Roy Thomas Baker (Hampstead, 1946), va morir el passat 12 d’abril a Lake Havasu City (Arizona) als 78 anys, segons va confirmar la seva família en diferents mitjans dels EUA. Va ser el president de l’Acadèmia Nacional de Gravació d’Arts i Ciències als EUA.
Fundador de la companyia discogràfica Trident, Baker va treballar amb gairebé totes les grans estrelles del rock dels últims seixanta anys. Amb tot, el salt a la fama el va fer arran del seu treball en el disc de Queen Bohemian Rhapsody (1975), sobretot en la cançó que porta el mateix nom. Va entendre l’obsessió de Freddie Mercury i li va donar via lliure per barrejar d’una manera mai vista el rock i l’òpera i convertir el tema en el single més venut de tots els temps.
Baker va ser, de fet, un dels descobridors del grup ja que havia produït els tres àlbums anteriors de la banda polint el seu so, sobretot el de la guitarra de Brian May, un instrument rudimentari que s’havia fet ell mateix al garatge de casa seva.
El seu èxit amb Queen va cridar l’atenció de gairebé tot l’star system musical. Va fundar el seu propi estudi i va llançar a la fama un dels grups icònics dels vuitanta, The Cars, que sota la seva direcció van vendre milions d’àlbums de les seves obres més conegudes.
Els seus inicis van tenir lloc a la companyia Decca Records, on va començar a treballar amb un altre dels grans productors de la història del rock, Tony Visconti, en gravacions de Ten Years After, Moody Blues, Nazareth, Yes, David Bowie, els Rolling Stones, The Who i Dusty Springield, entre molts d’altes.
Als estudis Trident va fer fortuna amb Queen i va ampliar el seu so grandiloqüent d’una forma espectacular. Baker i la pròpia banda recordaven en un missatge en tots els àlbums que s’havien gravat sense l’ús de cap instrument electrònic, una cosa impossible de trobar avui dia en la música moderna.
Després de deixar Queen, Baker va posar el seu talent en mans d’artistes de tots els gèneres, des del rock dur d’Ozzy Osbourne, Mötley Crue i Guns N’Roses fins al rock més experimental dels Smashing Pumpkins. Va treballar també com a vicepresident a Elektra Records, etapa en la qual la companyia va signar artistes com Metallica, Symply Red i Yello.