Les obres del presbiteri de la catedral són a la fase final

Les obres d'ampliació del presbiteri de la catedral de Girona, que estan pressupostades en 250.000 euros, finançats majoritàriament pel capítol (80%) i per la Generalitat de Catalunya (20%), han entrat en la seva darrera fase i està previst que acabin a final d'aquest mes. En tot cas, abans de Setmana Santa. El projecte és controvertit. No en va ha corregut durant vuit anys, ha estat presentat de manera formal dues vegades a la comissió de Patrimoni Cultural per tal que n'informés, però de fet aquest òrgan ha estat consultat més de cinc vegades, fins que el 2009 en va aprovar l'avantprojecte i el 2010 el projecte executiu, tot i que la decisió no va ser presa per unanimitat.

L'argument que sempre ha esgrimit el capítol de la catedral és que aquesta reforma era necessària per adaptar el mobiliari i l'estructura litúrgica al Concili Vaticà II, que advoca per l'acostament de la litúrgia als fidels, de manera que la solució és treure l'altar de dins el cancell construït el segle XV i instal·lar-lo sobre una estructura elevada de ferro i fusta. L'ara que s'hi instal·larà és l'original, romànic, restaurat el 1997, així com l'ambó, del mateix estil, que també se situarà sobre aquesta plataforma, i el baldaquí gòtic d'argent i fusta, una joia destacada del gòtic europeu (segle XIV), que incomprensiblement ha estat tancada durant gairebé quinze anys en un magatzem, després d'haver-se enretirat el 1994 i haver-se restaurat el 1996. Durant l'enclaustrament ha acumulat pols i ha estat envaït pels fongs, de manera que ha necessitat neteja i tractament, que han anat a càrrec de la restauradora Elena Boix i el seu equip, que també han fet una neteja a fons del retaule gòtic. El baldaquí s'instal·larà sobre l'ara romànica, suportat per quatre columnes, lluny, però, del seu emplaçament original, dins el cancell del presbiteri, on també hi estaven situats l'altar i l'ambó, juntament amb el retaule i el tron episcopal romànic, que integraven el segle XIV un conjunt unitari en què també es tenien en compte la coincidència del discurs artístic i el litúrgic amb altres elements propers, com ara la clau de volta del sostre del presbiteri o el tema dels vitralls, la disgregació del qual crea controvèrsia. S'opta per no aprofitar la conservació de tots aquests elements, una circumstància que es pot considerar excepcional a Europa, per reconstituir el conjunt, malgrat que existeix la dispesa postconciliar del Vaticà per fer un segon altar si fos necessari en casos com aquest.