Amaranta Fernández es gradua a Itàlia

Aquesta ha estat la primera temporada en tres anys que Amaranta Fernández no aixeca cap trofeu. Tot i això, la mataronina, una de les jugadores de referència del voleibol català i estatal –ha estat internacional més de 80 vegades–, se sent igual o més satisfeta. En té motius. S'ha consolidat en la lliga A1 italiana, la més potent del món, en què ha debutat a les files del Santeramo. «A Itàlia hi ha molta afició i els pavellons estan plens. He disfrutat molt del voleibol», comentava ahir durant la presentació de l'atapeït calendari dels combinats estatals masculí i femení al Museu Olímpic. Aquestes sensacions ja no li proporcionaven els títols assolits amb equips capdavanters de la superlliga estatal com ara l'Albacete i el Múrcia. «Em calia un canvi d'aires, jugar en la millor lliga», remarca, i aquesta motivació la va conduir al pintoresc sud d'Itàlia. No només canviava de país, sinó també d'objectius. Res de lluitar pels títols. Ara li tocava patir per la permanència del Santeramo, que no va quedar certificada fins a l'última jornada. «Vam perdre el partit i vam telefonar a tothom per veure si la resta de resultats ens servien, i així va ser», recorda. A la satisfacció per la salvació s'hi afegeix la personal: «Estic contenta, perquè he jugat molt i he tingut responsabilitat.» Les estadístiques demostren que ha sabut esprémer els seus centímetres –fa 1,88 m– i qualitats com a central. «M'he sentit molt a gust jugant», indica. De fet, el talent exhibit permetrà que continuï a Itàlia, tot i que el Santeramo es desintegra per motius econòmics. En el seu cas, això ha de ser un mal menor: «Ara suposo que tindré ofertes d'equip millors.»