De les casernes militars al parc de més èxit

Era el 19 de juliol del 1996 i les màquines reprenien la transformació de les antigues casernes militars. Ara fa quinze anys que les retroexcavadores seguien el procés per fer desaparèixer el passat militar d'un espai immens. De fet, demà passat també farà anys del 21 de juliol del 1993, quan es van iniciar els primers treballs que haurien de fer possible una transformació radical de l'ampli espai.

Les casernes s'havien construït a mitjan anys 40 del segle XX i ja en plena democràcia el clam del municipi per recuperar l'espai per a la ciutat es va anar intensificant. L'any 85, l'aleshores ministre de Defensa espanyol, Narcís Serra, signava durant la diada del patró, Sant Narcís, l'acord perquè els amplis espais militars passessin a ser espais per a la ciutat i fossin en part sòl residencial.

Una constructora va iniciar el projecte per fer-hi els diversos blocs de pisos i va veure com el ritme de venda li permetia fer les diverses fases. Els últims enderrocs de les antigues casernes no es van fer fins a l'any 2004; en concret, eren els edificis a tocar del nou aparcament generat davant del parc del Migdia.

De fet, el gran encert del pla urbanístic vist amb el pas dels anys va ser la generació del gran espai natural del parc del Migdia, que s'ha convertit sense cap mena de dubte en el parc més utilitzat de la capital.

L'ús ciutadà arriba especialment els caps de setmana, quan, sobretot, desenes de famílies aprofiten l'espai sense cotxes i l'àmplia gespa perquè els nens hi puguin jugar sense els perills que hi ha en altres punts de la ciutat. El bar a tocar de l'estany és segurament un dels secrets que donen al parc del Migdia aquesta popularitat familiar, però també entre la resta de ciutadans que volen fer-hi un àpat sense el brogit del trànsit a tocar. La transformació de les antigues casernes militars va tenir continuïtat amb la zona dels Químics, ja que l'any 2000 ja es començaven a fer els enderrocs de l'antiga fàbrica per aprofitar l'ampli espai també per fer-hi pisos.

Al parc del Migdia, les dues torres d'habitatges a tocar de l'estany artificial que es va inaugurar l'any 1999, com el parc, s'han convertit en una de les imatges clàssiques d'aquest parc urbà, que durant la febre immobiliària es va convertir en una de les joies més preuades i desitjades de gairebé qualsevol gironí.

La transformació d'aquest ampli sector encara s'ha de tancar amb la construcció d'un important pol d'atracció cultural. On fins fa uns mesos hi havia hagut un aparcament a l'aire lliure les obres avancen sense aturador per convertir l'espai en la nova biblioteca central de Girona, amb un disseny innovador gràcies a una carcassa translúcida i il·luminada de nit. Aquest espai es completarà en un futur amb un segon edifici atractiu en l'aspecte arquitectònic perquè s'hi emplaci el centre d'art contemporani El Bòlit. Els dos edificis hauran de permetre que el barri es converteixi en un nou centre cultural de la ciutat, una nova referència per a una ciutat que no para d'afrontar nous reptes.